Nadal Renaixentista- Al voltant del Cant de la Sibil·la

L'any litúrgic cristià gira entorn de dues celebracions de caràcter contrastat: el naixement de Crist, símbol de pau i alegria, i la seua passió, mort i resurrecció que es rememoren per Setmana Santa, en el rerefons de la qual s'endevina tot el dramatisme i incertesa de la vida. Dues dates que han estat motiu d'inspiració d'infinitat d'artistes: algunes de les millors pàgines de la història de la música canten el Nadal o ploren la passió i mort de Crist, però també d'altres de menor envergadura, encara que no de menor bellesa, com és el cas dels villancets nadalencs del Renaixement espanyol als quals la Capella de Ministrers dedica aquest concert.

L'obra més antiga del gènere de la qual es té notícia és el 'Ben vengades, pastores' que ja cantaven els xiquets del cor de la catedral de Toledo cap a mitjan segle XV en el transcurs de la Matines nadalenques. No obstant això, les dues primeres col·leccions importants de villancets per al Nadal les porten dos cançoners relacionats amb la cort de don Ferran d'Aragó: un d'ells va ser imprès tardanament a Venècia i l'altre és un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya procedent de la col·legiata de Gandia. A València, el villancet va patir la seua primera metamorfosi de la mà de Mateo Flecha el Vell, el més cèlebre compositor d'ensalades, un gènere en principi nadalenc i vinculat, el mateix que el villancet, amb la litúrgia de la Nit de Nadal. El seu to festiu, però, va tindre sempre per contrapunt la més cèlebre de totes les composicions nadalenques fins que es va celebrar el Concili de Trento: el Cant de la Sibil·la, que anuncia la segona vinguda de Crist i amb ella el Judici Final.