ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA

L’humor de la Simfonia Simple op. 4 de Benjamin Britten, escrita el 1934 utilitzant material que havia creat en els anys de la preadolescència com homenatge a la professora de viola de la seva infantesa. Quatre moviments que guarden fidelitat a les formes clàssiques, però amb títols de suite barroca: bulliciosa bourrée, juganer pizzicato, sentimental sarabanda i finale bromista. Una peça estel·lar encantadora, plena de clares melodies i potser... no tan simple que serveix d’entremès a l’estrena de Xàfec de llum i tenebres de Ramon Paús, una obra acabada de sortir del forn i dedicada a l’orquestra de cambra catalana. El concert per a piano i corda ens introdueix en un territori ple de reminiscències de música popular, sempre tractades amb una orquestració magistral, que ens condueix amablement a través del llenguatge modernista de López Chávarri, ple a vessar d’olors del Mediterrani, per un camí musical de llum, íntim, alegre i sensual. El Concerto Grosso de Vaughan Williams va ser escrit com encàrrec pel programa d’escoles de Música Rurals de l’Anglaterra de 1950. L’entusiasme amb què respon el compositor ens obre la porta amb una enèrgica entrada, cap a la lleugeresa de la burlesca ostinata, passant per una lírica i introvertida sarabanda, cap a l’Scherzo que és quasi un minuet de Haydn, per acabar amb la Marxa que ens porta directament a la porta de l’inici. Un cercle meravellós!