NÍNIVE de Guadalupe Sáez (REPROGRAMAT)

Nínive és una història de rendicions, una història de covardia i de naufragis. També és un vaixell perdut al mig del mar Mediterrani, una ciutat de l'Iraq i la recepta d'unes natilles. És el meu avi i soc jo, la seua història i la meua. I la d'un cosí guàrdia civil i la d'una cosina que no treballa d'això amb qui des de fa temps no hi parle, la d'una amiga iogui, la d'una infermera amb torn de nit, la de ma mare, la de la meua àvia, la del meu besavi i la de Franco, sí. Però Franco Battiato, el cantant.
 
Nínive és tot això i una post de fusta d'olivera, una dansa que es repetix i una classe de natació. És ara i ahir i en una estona. Nínive és el meu avi, el meu avi amb l'edat de vint-i-quatre anys flotant al mig del mar Mediterrani just després que ells bombardegen el seu vaixell.
 
Xst! Una reflexió personal i poètica sobre la memòria i el llegat familiar, carregada d’emoció, delicadesa i honestedat.