ULLOA

Inspirada en Los pazos de Ulloa, d'Emilia Pardo Bazán, la història es condensa en les hores que precedeixen a una rave i tot el que succeeix durant aquesta. En un solar abandonat, Pedro, Tabo, Sabela, Jessy, Julián i Nucha descobriran i passaran per allò que sempre van témer: la soledat, l'abandó, la lluita contra un mateix, contra els altres... La desesperació d'uns éssers humans amb l'únic propòsit de sentir-se estimats sobre la terra.
Emilia Pardo Bazán escriu Los pazos de Ulloa quaranta anys després que Emily Brönte escriguera Cims borrascosos. Comparteixen ambdues la visió tètrica i sinistra d'un lloc allunyat de l'urbs en el qual imperen unes lleis que giren al voltant d'una animalitat que mostra una violència i una agressivitat virginal.
 
 Xst! En el camí als Pazos prendrem tres dels elements fonamentals del seu paisatge: la política, la religió i la violació. No hi ha cap Déu al qual girar-se, o n’hi ha molts que competeixen amb igual violència. Alguns continuen competint a través de les bombes i la por, i altres a través de les drogues químiques. És tot aquest sistema una herència o és una construcció contemporània?