Vulcano, la història d’una família que intenta salvar-se d’un trauma passat, l’incendi que va succeir en l’edifici en el qual vivia i del qual encara no es coneixen les causes reals. L’arribada inesperada d’una documentalista i el seu interés pel relat familiar generarà un canvi substancial en vincle entre ells. La mirada d’este personatge extern alterarà l’orde domèstic, provocant en la resta de personatges una competència per acaparar el protagonisme. 
Què succeïx quan una confessió íntima es convertix en representació, en reclam? Tenen més valor les nostres experiències quan formen part d’un relat, quan algú ens mira? A on està la frontera entre l’interés genuí pel dolor alié i el morbo? En quina mesura estem disposats a instrumentalitzar el nostre sofriment per a deixar de ser invisibles? 
 
NOTA DE LA DIRECTORA: 
Vulcano és el fruit de la trobada entre Victoria Szpunberg i jo. Una trobada artística, personal i intel·lectual que es va gestar durant la creació de Mal de coraçon amb la Cia Solitària en el Teatre Nacional de Catalunya en 2023. Ja llavors compartim el desig d’explorar els límits entre la dramatúrgia i la direcció buscant una metodologia de treball que permetera una trobada real entre les nostres dos mirades sobre el teatre. Per això proposem ací un procés híbrid que combina escriptura de text i teatre de creació, en una busca per generar un teatre radicalment viu i lúdic travessat per la cura de la paraula i el vol dramatúrgic. Victoria i jo som apassionades conversadores i el nostre entusiasme xarrador sempre acaba per abocar-nos al lloc d’allò innomenable, d’allò inaprehensible, de fora mida. I allí just naix la nostra necessitat compartida de teatre, per a donar lloc a la sorpresa, al misteri, a la poesia i, per descomptat, a l’humor. En esta obra indaguem sobre la nostra relació amb el dolor i el seu relat. En un context en el qual estem envoltades de realities, true crimes, documentals, biopics, autoficcions, i infinitat de stories, saturades d’una constant edició d’allò autèntic, la veritat, allò real, ens preguntem: Fins a on els relats construïxen l’experiència? En quina mesura contar ens salva i en quina mesura ens condemna? Necessitem relatar per a sanar? El consum desmesurat d’històries reals ens ajuda a ser més empàtics o ens anestesia davant de la possibilitat de la catàstrofe? 
Andrea Jiménez
 
PREMIS:
Andrea Jiménez,  Premi El Ojo Crítico de Teatro 2019
Victoria Szpunberg , Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2025