Mario viu de lloguer en el pis de Carla. El contracte venç i la propietària convoca l’inquilí per a negociar un contracte nou. El temps ha passat i les condicions econòmiques no poden ser les mateixes. Per un costat, com és natural, Mario ni pot ni vol pagar més; com és natural, Carla vol traure’n més benefici. Per l’altre costat, la relació entre ells no és simplement contractual, perquè es coneixen des de la infantesa. Això contamina la situació. La vida els ha portat per camins diferents i han acabat fent el contracte d’habitatge que, en teoria, beneficia els dos. En el fons no es coneixen, però creuen conéixer-se: pel seu passat comú, per la família o per la idea que ens fem d’altres persones sense tindre’n massa informació.
 
Amb algunes persones hem d’aparentar que ens importen o, com a mínim, que no les odiem. Per interés propi, per egoisme o per necessitat.   
 
Xst! Si saberes que estic pensant de tu mentre em parles!