ISABEL VILLANUEVA & FRANÇOIS DUMONT

ISABEL VILLANUEVA, viola
The Strad la descriu com “una artista que s’arrisca”. Isabel Villanueva és una de les violistes més singulars i transformadores de l’escena clàssica actual. Amb una carrera que abasta més de quinze anys i actuacions en més de vint-i-cinc països, s’ha consolidat com una artista que desafia els límits tradicionals de l’instrument, projectant una veu pròpia plena de sensibilitat, valentia i autenticitat. La revista Pizzicato Magazine la defineix com “una artista sensible que sap submergir-se en el més profund de la música”.

Als 18 anys va debutar amb gran èxit amb el Concert per a viola de Béla Bartók juntament amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio i Televisió Espanyola; des de llavors ha actuat presentant un ampli repertori com a solista des del barroc fins als nostres dies amb formacions prestigioses com l’Orquestra Simfònica Nacional d’Estònia (Gubaidulina), Moscow Soloists (Mozart), Orquestra Simfònica Estatal d’Istanbul (Bartók), Filharmònica de Jalisco (Berlioz), Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela (Bartók), Filharmònica del Líban (Khoury), Capella de Sant Petersburg (Bruch), Zagreb Soloists (Paganini, Weber), Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia (Britten, Bruch), Orquestra Simfònica RTVE (Walton, Bartók), Orquestra Simfònica de Navarra (Walton, Berlioz), Orquestra Simfònica de Castella i Lleó (Bartók), Oviedo Filarmonía (Walton), Real Filharmonia de Galícia (Walton), Filharmònica de Màlaga (Walton, Bartók), Orquestra de Còrdova (García-Abril), ADDA Simfònica Alacant (García-Abril), Orquestra de la Regió de Múrcia (Mozart), JORCAM (Paganini, Weber), OBC Orquestra Simfònica de Barcelona (Mozart), entre altres. Ha treballat sota la batuta de directors com Michel Plasson, Paul Daniel, Jacek Kaspszyk, Jorge Mester, Christian Vásquez, Lior Shambadal, Andres Mustonen i Rodolfo Saglimbeni.

A la temporada 2025-2026 destaquen el Concert per a viola de Penderecki amb l’Orquestra de València a Les Arts, la Rhapsody-Concerto per a viola de Martinu amb l’Orquestra de l’Estat de Zacatecas a Mèxic, el Concert per a viola de Bartók amb l’Orquestra de Còrdova, i el Concert per a viola de Peteris Vasks amb la Kamerata Kastellar.

Ha estat convidada en sales i festivals com el Wigmore Hall, Musée d’Orsay, Konzerthaus de Berlín, Grand Hall de la Filharmònica de Sant Petersburg, Budapest Music Center, Estonia Concert Hall, Gran Teatre Nacional de Lima, Teatre Nacional de Costa Rica, Xinghai Concert Hall a Guangzhou, Rottweil Festival, Société de Musique La-Chaux-de-Fonds, Royal Court Theatre de Copenhaguen, Slovenian Philharmonic Hall, Palau de la Música Catalana, Schubertíada de Vilabertran, Auditori Nacional de Música de Madrid, Teatro Centrale di Sanremo, Societat Filharmònica de Bilbao, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival Internacional de Santander i el Roudaki Hall a l’Iran, on va ser la primera violista internacional convidada a actuar com a solista el 2013.

El seu compromís amb la música contemporània es reflecteix en més de vint estrenes i col·laboracions amb compositors destacant Sofia Gubaidulina —qui la va convidar a interpretar Two Paths com a solista en la gala del seu 80è aniversari a la Gran Sala Filharmònica de Sant Petersburg—, György Kurtág, Antón García-Abril, José Zárate, Golfam Khayam, Mauricio Sotelo i Houtaf Khoury. El seu àlbum per a viola sola Ritual (2023), que inclou diverses obres de Kurtág, va ser nominat als International Classical Music Awards (ICMA) 2024 en la categoria de “Millor Solista Instrumental”. El 2024, va presentar l’estrena americana del concert per a viola Cantos de Ordesa de García-Abril juntament amb l’Orquestra Simfònica de Heredia (Costa Rica), la primera gravació mundial del qual està prevista per al 2026.

La música de cambra és una part central de la seva activitat artística; Isabel col·labora habitualment amb intèrprets de referència com François Dumont, Alexander Sitkovetsky, Olivier Charlier, Tedi Papavrami, Victor Julien-Laferrière, Daniel Schnyder, Leonard Elschenbroich, Astrig Siranossian, Rafael Aguirre i Iddo Bar-Shaï, així com amb quartetos de renom com els Prazak i Parisii.

Ha estat reconeguda amb guardons com el Premi El Ojo Crítico de RNE (2015), el Premi Cultura Comunitat de Madrid (2019), el Premi MIN al Millor Àlbum Clàssic de l’Any (2018) pel seu debut discogràfic Bohèmes, el Prix Albert Lullin de la ciutat de Ginebra i el Diploma di Merito de l’Accademia Chigiana, entre altres.

Isabel Villanueva és professora de viola en tres institucions de prestigi: el Royal College of Music de Londres, el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i el Conservatoire Populaire de Ginebra a Suïssa. A més, imparteix classes magistrals de manera regular a Europa, Àsia i Amèrica Llatina.

Nascuda a Pamplona, Isabel Villanueva va iniciar el seu camí musical amb la guitarra als cinc anys i va començar els estudis de viola als nou. Es va formar a Londres, Siena i Ginebra amb els mestres Igor Sulyga, Lawrence Power, Yuri Bashmet i Nobuko Imai.

Villanueva toca una viola Enrico Catenar (Torí, 1670) i utilitza cordes Thomastik-Infeld.
www.isabelvillanueva.com

FRANÇOIS DUMONT, piano
Nascut el 1985, i als catorze anys ingressa al Conservatori Nacional Superior de Música de París a la classe de Bruno Rigutto. Es va perfeccionar a l’Acadèmia Internacional del Llac de Como amb William Grant Naboré, Leon Fleisher, Murray Perahia, Menahem Pressler, Dmitri Bashkirov, Fou Ts’ong i Andreas Staier.

És guanyador de premis en els concursos més importants del món: el Concurs Chopin de Varsòvia, el Concurs Reina Elisabet de Brussel·les, el Concurs Clara Haskil de Suïssa i el Concurs de Montecarlo.

Va ser nominat per a un Grammy en la categoria de solista instrumental i rep el premi dels Crítics de la Música com a Revelació Francesa. François Dumont va ser triat per Leonard Slatkin per tocar i gravar els dos concerts de Ravel amb l’Orquestra Nacional de Lyon, com a part de la integral completa de Ravel per a Naxos.

Ha actuat amb l’Orquestra de Cleveland, el Teatre Mariinsky, la Filharmònica de Montecarlo, la Filharmònica de Varsòvia, la Simfònica de Tòquio, l’Orquestra de Cambra de Lausana, Les Siècles, amb directors com Christoph Altstaedt, Arie van Beek, Philippe Bender, Grant Llewellyn, Jesús López-Cobos, David Reiland, François-Xavier Roth, Stefan Sanderling, Alexander Sladkovsky, Leonard Slatkin, Ransom Wilson i Antoni Wit, entre altres.

François Dumont ha ofert recitals al Festival Piano aux Jacobins de Tolosa, La Roque d’Anthéron, Chopin a Nohant, Radio France Montpellier, el de Besançon, Chopin a Bagatelle, Nuits du Suquet a Cannes, el de Varsòvia, Ravel Montfort l’Amaury, el de Ljubljana a Eslovènia i el Kennedy Center de Washington. També és convidat regularment a gires per Xina i Japó.

Les seves gravacions com a solista inclouen les sonates de Mozart a Anima Records (Maestro de la Revista pianista), un disc de Chopin a Artalina, un àlbum Wagner / Liszt per a Piano Classics, així com un àlbum doble “en directe” que conté tota l’obra completa de Chopin, publicat per l’Institut Nacional de Varsòvia Chopin. També és molt notable l’obra completa per a piano de Maurice Ravel publicada recentment en Piano Classics, que va rebre el reconeixement FFF Télérama i 5 Diapason. El seu nou àlbum titulat B.A.C.H. acaba de ser publicat per Artalina.

La seva gravació del Concert K.271 i K.466 de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Bretagne ha estat elogiada per la crítica per la seva “claritat del discurs” i el seu “equilibri perfecte”. Continua treballant amb l’OSB amb els concerts K.453 i K.488 de Mozart, concerts que toca i dirigeix per al seu proper disc.

Paral·lelament a la seva carrera com a solista, François Dumont és professor de piano a la prestigiosa Haute école de musique de Genève (Suïssa).
www.francoisdumont.com

Si vols, puc fer també una versió més fluida i atractiva pensada per a un programa de concert, que soni natural en valencià i no tan literal.

Vols que ho faça?

Perfecte! He revisat el text traduït i he substituït tots els casos de “seva” per “seua”. Ací tens la versió corregida:

ISABEL VILLANUEVA, viola
The Strad la descriu com “una artista que s’arrisca”. Isabel Villanueva és una de les violistes més singulars i transformadores de l’escena clàssica actual. Amb una carrera que abasta més de quinze anys i actuacions en més de vint-i-cinc països, s’ha consolidat com una artista que desafia els límits tradicionals de l’instrument, projectant una veu pròpia plena de sensibilitat, valentia i autenticitat. La revista Pizzicato Magazine la defineix com “una artista sensible que sap submergir-se en el més profund de la música”.

Als 18 anys va debutar amb gran èxit amb el Concert per a viola de Béla Bartók juntament amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio i Televisió Espanyola; des de llavors ha actuat presentant un ampli repertori com a solista des del barroc fins als nostres dies amb formacions prestigioses com l’Orquestra Simfònica Nacional d’Estònia (Gubaidulina), Moscow Soloists (Mozart), Orquestra Simfònica Estatal d’Istanbul (Bartók), Filharmònica de Jalisco (Berlioz), Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela (Bartók), Filharmònica del Líban (Khoury), Capella de Sant Petersburg (Bruch), Zagreb Soloists (Paganini, Weber), Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia (Britten, Bruch), Orquestra Simfònica RTVE (Walton, Bartók), Orquestra Simfònica de Navarra (Walton, Berlioz), Orquestra Simfònica de Castella i Lleó (Bartók), Oviedo Filarmonía (Walton), Real Filharmonia de Galícia (Walton), Filharmònica de Màlaga (Walton, Bartók), Orquestra de Còrdova (García-Abril), ADDA Simfònica Alacant (García-Abril), Orquestra de la Regió de Múrcia (Mozart), JORCAM (Paganini, Weber), OBC Orquestra Simfònica de Barcelona (Mozart), entre altres. Ha treballat sota la batuta de directors com Michel Plasson, Paul Daniel, Jacek Kaspszyk, Jorge Mester, Christian Vásquez, Lior Shambadal, Andres Mustonen i Rodolfo Saglimbeni.

A la temporada 2025-2026 destaquen el Concert per a viola de Penderecki amb l’Orquestra de València a Les Arts, la Rhapsody-Concerto per a viola de Martinu amb l’Orquestra de l’Estat de Zacatecas a Mèxic, el Concert per a viola de Bartók amb l’Orquestra de Còrdova, i el Concert per a viola de Peteris Vasks amb la Kamerata Kastellar.

Ha estat convidada en sales i festivals com el Wigmore Hall, Musée d’Orsay, Konzerthaus de Berlín, Grand Hall de la Filharmònica de Sant Petersburg, Budapest Music Center, Estonia Concert Hall, Gran Teatre Nacional de Lima, Teatre Nacional de Costa Rica, Xinghai Concert Hall a Guangzhou, Rottweil Festival, Société de Musique La-Chaux-de-Fonds, Royal Court Theatre de Copenhaguen, Slovenian Philharmonic Hall, Palau de la Música Catalana, Schubertíada de Vilabertran, Auditori Nacional de Música de Madrid, Teatro Centrale di Sanremo, Societat Filharmònica de Bilbao, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival Internacional de Santander i el Roudaki Hall a l’Iran, on va ser la primera violista internacional convidada a actuar com a solista el 2013.

El seu compromís amb la música contemporània es reflecteix en més de vint estrenes i col·laboracions amb compositors destacant Sofia Gubaidulina —qui la va convidar a interpretar Two Paths com a solista en la gala del seu 80è aniversari a la Gran Sala Filharmònica de Sant Petersburg—, György Kurtág, Antón García-Abril, José Zárate, Golfam Khayam, Mauricio Sotelo i Houtaf Khoury. El seu àlbum per a viola sola Ritual (2023), que inclou diverses obres de Kurtág, va ser nominat als International Classical Music Awards (ICMA) 2024 en la categoria de “Millor Solista Instrumental”. El 2024, va presentar l’estrena americana del concert per a viola Cantos de Ordesa de García-Abril juntament amb l’Orquestra Simfònica de Heredia (Costa Rica), la primera gravació mundial del qual està prevista per al 2026.

La música de cambra és una part central de la seua activitat artística; Isabel col·labora habitualment amb intèrprets de referència com François Dumont, Alexander Sitkovetsky, Olivier Charlier, Tedi Papavrami, Victor Julien-Laferrière, Daniel Schnyder, Leonard Elschenbroich, Astrig Siranossian, Rafael Aguirre i Iddo Bar-Shaï, així com amb quartetos de renom com els Prazak i Parisii.

Ha estat reconeguda amb guardons com el Premi El Ojo Crítico de RNE (2015), el Premi Cultura Comunitat de Madrid (2019), el Premi MIN al Millor Àlbum Clàssic de l’Any (2018) pel seu debut discogràfic Bohèmes, el Prix Albert Lullin de la ciutat de Ginebra i el Diploma di Merito de l’Accademia Chigiana, entre altres.

Isabel Villanueva és professora de viola en tres institucions de prestigi: el Royal College of Music de Londres, el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i el Conservatoire Populaire de Ginebra a Suïssa. A més, imparteix classes magistrals de manera regular a Europa, Àsia i Amèrica Llatina.

Nascuda a Pamplona, Isabel Villanueva va iniciar el seu camí musical amb la guitarra als cinc anys i va començar els estudis de viola als nou. Es va formar a Londres, Siena i Ginebra amb els mestres Igor Sulyga, Lawrence Power, Yuri Bashmet i Nobuko Imai.

Villanueva toca una viola Enrico Catenar (Torí, 1670) i utilitza cordes Thomastik-Infeld.
www.isabelvillanueva.com

FRANÇOIS DUMONT, piano
Nascut el 1985, i als catorze anys ingressa al Conservatori Nacional Superior de Música de París a la classe de Bruno Rigutto. Es va perfeccionar a l’Acadèmia Internacional del Llac de Como amb William Grant Naboré, Leon Fleisher, Murray Perahia, Menahem Pressler, Dmitri Bashkirov, Fou Ts’ong i Andreas Staier.

És guanyador de premis en els concursos més importants del món: el Concurs Chopin de Varsòvia, el Concurs Reina Elisabet de Brussel·les, el Concurs Clara Haskil de Suïssa i el Concurs de Montecarlo.

Va ser nominat per a un Grammy en la categoria de solista instrumental i rep el premi dels Crítics de la Música com a Revelació Francesa. François Dumont va ser triat per Leonard Slatkin per tocar i gravar els dos concerts de Ravel amb l’Orquestra Nacional de Lyon, com a part de la integral completa de Ravel per a Naxos.

Ha actuat amb l’Orquestra de Cleveland, el Teatre Mariinsky, la Filharmònica de Montecarlo, la Filharmònica de Varsòvia, la Simfònica de Tòquio, l’Orquestra de Cambra de Lausana, Les Siècles, amb directors com Christoph Altstaedt, Arie van Beek, Philippe Bender, Grant Llewellyn, Jesús López-Cobos, David Reiland, François-Xavier Roth, Stefan Sanderling, Alexander Sladkovsky, Leonard Slatkin, Ransom Wilson i Antoni Wit, entre altres.

François Dumont ha ofert recitals al Festival Piano aux Jacobins de Tolosa, La Roque d’Anthéron, Chopin a Nohant, Radio France Montpellier, el de Besançon, Chopin a Bagatelle, Nuits du Suquet a Cannes, el de Varsòvia, Ravel Montfort l’Amaury, el de Ljubljana a Eslovènia i el Kennedy Center de Washington. També és convidat regularment a gires per Xina i Japó.

Les seues gravacions com a solista inclouen les sonates de Mozart a Anima Records (Maestro de la Revista pianista), un disc de Chopin a Artalina, un àlbum Wagner / Liszt per a Piano Classics, així com un àlbum doble “en directe” que conté tota l’obra completa de Chopin, publicat per l’Institut Nacional de Varsòvia Chopin. També és molt notable l’obra completa per a piano de Maurice Ravel publicada recentment en Piano Classics, que va rebre el reconeixement FFF Télérama i 5 Diapason. El seu nou àlbum titulat B.A.C.H. acaba de ser publicat per Artalina.

La seua gravació del Concert K.271 i K.466 de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Bretagne ha estat elogiada per la crítica per la seua “claritat del discurs” i el seu “equilibri perfecte”. Continua treballant amb l’OSB amb els concerts K.453 i K.488 de Mozart, concerts que toca i dirigeix per al seu proper disc.

Paral·lelament a la seua carrera com a solista, François Dumont és professor de piano a la prestigiosa Haute école de musique de Genève (Suïssa).
www.francoisdumont.com