LES MAMELLES DE TIRÉSIAS

A principi del segle XX, en una localitat inventada de la Riviera francesa anomenada Zanzibar, prop de Montecarlo, imaginava Guillaume Apollinaire aquesta dissertació avalotada i profunda sobre l’intercanvi surrealista de pits i barba entre una dona i el seu marit. Aquest llenç literari, que pinta una visió tan nova dels rols sexuals amb intel·lectualitat luxuriosa, l’usa Francis Poulenc el 1944 per a posar la seua alegria esperançadora en el paisatge social d’un Occident destruït per la Segona Guerra Mundial. En un món nou sorgit de les cendres bèl·liques, aquesta defensa del que és diferent encarnat en un tercer sexe híbrid i fèrtil, és una lloa espurnejant a la diversitat sexual, al que és transgènere i a la reproducció humana a partir d’éssers d’un únic sexe.
 
El Centre Plácido Domingo aborda la primera òpera de Poulenc que es programa a Les Arts, en el marc d’una producció imaginativa i espurnejant promoguda per diverses institucions musicals, entre aquestes el Festival d’Aix-en-Provence, que, per mitjà de l’organització ENOA, donen suport a la creació i a la integració de joves artistes en el món professional. Precisament, aquesta posada en escena de Les mamelles de Tirésias va suposar el primer èxit internacional del jove director d’escena nord-americà Ted Huffman i el llançament de la seua carrera. Una vegada més, el mestre repertorista Roger Vignoles serà l’encarregat de la preparació musical dels cantants de la nova promoció del Centre, en aquest arranjament per a dos pianos en què va col·laborar Britten.