València · 2011
Correguda de Joies
Per a banda
Salvador Giner (1832-1911)
Institut Valencià de Cultura
Tipus d'edició: Partitures
En el Correguda de joies, l'autor del text que serveix de programa per al poema simfònic és Bonaventura Guillén Engo (Manises, 1867-1933), a qui Giner dedica l'obra, que escriu una breu narració basada en els fets habituals d'una correguda de joies, un esdeveniment festiu arrelat a diverses comarques valencianes com l'Horta, la Safor o el Maestrat i també a l'illa de Mallorca. Aquesta tradició consisteix en una carrera de cavalls sense sella, el guanyador de la qual és recompensat amb un mocador de seda que normalment regalava a la persona estimada. El text de Guillén Engo descriu aquestes situacions, però incidint més en L'escena amorosa entre el guanyador de la correguda i la seua estimada, amb la incorporació anecdòtica dels impacients amics del genet. Heus ací el programa del poema simfònic:
El ministre fa sonar al clari els tres tochs de reglament. Arranquen a córrer els rocins dels javals que es disputen la joya; lo públich ajuja al que va davant. Terminada la correguda, els tabals y les donsaines mohuen gran soroll festejant al vencedor. Este, que ha vist a la sehua promesa al bancalet d'una porta, se dirigix molt ufà cap a ella, fent corcovechar al roçi. Al aplegar junt a sa aymada, ab veu melosa li oferix la conquistada prenda. La jove l'acepta ruborosa per haber molta gent mirant y, emocionada, agrahix al garrit doncell la finesa. Els amichs, que es cansen de fer-li la guardia, li peguen cuatre crits y, al vore que no els fa cas, li entonen una cansó un poquet provocahora. Però ell, engolfat en coloqui amorós ab la nena de sos pensaments, no se n'adona de lo que pasa. La fadrinalla, entonces, aburrida, monta y escapa al trot abandonant lo carrer.