LA REINA DEL METAL

Vanesa Aibar és una balladora i creadora de Jaén que desenvolupa el seu treball a partir de la dansa espanyola i el flamenc fins a desembocar en una “dansa moderna, lliure, estètica i de qualitats tècniques envejables”. Així ho defineix la crítica especialitzada. La seua formació li porta a concebre el moviment i la dansa des d'un lloc molt físic, experiencial i experimental.

El castellonenc va conéixer la ballarina Vanesa Aibar precisament en un festival de flamenc celebrat a Ljubljana, capital d'Eslovènia, mentre treballaven en els seus respectius projectes. No obstant això, tant van connectar aquells dies que tots dos professionals no van dubtar a col·laborar més endavant. Manté Enric: "Trobem prompte un punt intermedi. Hi ha referències flamenques, però La reina del metal també connecta amb el meu llenguatge. A mi el que m'interessa és un so monocromàtic que recorde a un ritual. Em sembla interessant això perquè la transformació personal que es pot aconseguir a través de la música i de l'art és molt considerable", explica el creador.

De moment, es pot dir que sobre l'escenari no falta el metall. A més dels instruments de Monfort, la balladora porta lligades a les seues cames unes cadenes de les quals a poc a poc anirà desfent-se. Això sí, d'una manera o una altra sempre acabarà l'artista prop d'aquests objectes. Com ocorre amb el típic calaix flamenc, el xilòfon del castellonenc marcarà el seu temps. "De l'obra es poden extraure molts significats, però nosaltres en aquests moments preferim deixar-los en la interpretació del públic. Pot semblar ambigu, però és millor així", conclou el creador.

Xst! El metall com a instrument; el flamenc com a fil conductor. Aqueixa podria ser la conclusió d'aquest treball entre dos grans creadors que, podria semblar a simple vista, no comparteixen mons estètics, però que les seues energies els han portat a aquest treball de recerca tan interessant.