LOW

Després de més de vint anys d'envejable trajectòria, Low s'han convertit per dret propi en banda de referència a nivell mundial. Talent, constància, professionalitat i humilitat han servit als de Duluth per a erigir una carrera sense màcula, consolidada en tretze excel·lents treballs d'estudi (a més d'alguna il·lustre addenda), un rosari d'himnes gloriosos, i un directe que, de tan sublim, ha cristal·litzat en litúrgia.
El seu secret, probablement, radica a entendre la música com una experiència, i a haver sigut capaces de definir un so únic a partir de senyals d'identitat aparentment contraposades. Des d'aquells inicis en els quals van ajudar a definir el slowcore la seua música ha patit una lenta però constant evolució, encara que s'ha mantingut recognoscible gràcies a la seua poderosa fragilitat, la seua exigent generositat, la seua melancòlica i inquietant bellesa, i el seu inconfusible tempo.
A hores d'ara, Mimi Parker i Alan Sparhawk, aqueix beneït matrimoni que exerceix d'epicentre creatiu de Low s'ha guanyat el dret de no haver d'explicar-se. Els fets – els discos, les cançons – parlen per si mateixos.
La profunda comunió entre Low i la seua prominent base de seguidors aconsegueix el seu màxim grau en el directe, on aconsegueixen conjugar calma i tempesta en un equilibri perfecte. Un ritual únic en el qual les emocions convergeixen per a aconseguir cims d'energia pura, i amb el qual en les seues memorables visites dels últims anys han anat estrenyent la seua relació amb el públic espanyol.