MARCELA (UNA CANCIÓN DE CERVANTES)

Un home ha aparegut mort: Grisóstomo. Una dona ha sigut acusada de la seua mort: Marcela. Els pastors sospiten de Marcela. No els agrada la seua bellesa, ni el seu orgull. Estem en 1605 i tot creuen que mereix un castic. Però Marcela no acata la norma i parla en la seua pròpia defensa. Marcela és un dels personatges més cèlebres de Cervantes. De la mà de tres creadores actuals, Leticia Dolera, Celia Freijeiro i María Folguera, descobrirem els molts focs que il·luminen este mite.

NOTA DE LA DIRECTORA:

Quan vaig llegir el monòleg de Marcela per primera vegada, vaig quedar absolutament perplexa. Com era possible que un text de 1605 fora tan actual? Com podia ser que un home, Miguel de Cervantes, en plena arrancada del segle XVII, haguera sigut capaç de captar i transmetre de manera tan poètica i contundent una cosa tan intrínseca a l’experiència de ser dona en un context patriarcal? I més encara, com és que en el meu imaginari existien
Quixot, Sancho Panza i Dulcinea però no recordava la pastora Marcela? Dirigir esta producció i alçar un personatge com este, que ens convida a reflexionar sobre l’amor, el poder i la por radical a la dona lliure, és per a mi una manera bella de retre homenatge a un dels autors més importants de la literatura universal, Cervantes, i també a totes les Marceles que han existit i existiran.

Leticia Dolera