COROL·LARI, DIR ADÉU SENSE ACOMIADAR-SE

COROL·LARI
DIR ADÉU SENSE ACOMIADAR-SE, 
és una peça que pretén cel.lebrar a l’escenari la trajectoria de la companyia Bambalina Teatre Practicable just abans d’aturar la seua activitat professional. 
Es tracta d’un material escènic molt sensorial, fràgil i emotiu que discorre davant l’espectador , com la vida, per la senda del temps. 
El muntatge sorgeix de l’aportació textual  de huit dramaturgues i dramaturgs valencians,  als que se’ls ha demanat  colaboració, mitjançant  una creació literaria lliure inspirada en algun  espectacle concret dels estrenats per la companyia, i amb alguns dels seus titelles particulars. Tot amb la intenció d’identificar, capturar i dur a l’escena eixes troballes artistiques de la companyia que han pogut deixar empenta en la sensibilitat dels diferents creadors.
Es tracta  d’un propòsit quasi poètic en la seua concreció, però en esta condició especial resideix la particularitat d ‘un projecte que vol parlar del que perdura i es projecta al futur mitjançant els companys que ens veuen, que son en definitiva el nostre vehicle de continuitat i futur.


Bambalina apareix en l’escena valenciana el 1981 i dirigeix la seua mirada cap a una modalitat tan singular com el teatre de titelles. En el seu afany per regenerar i dignificar esta modalitat artística creen la Mostra de Titelles a la Vall d’Albaida (1985) y el Museo Internacional de Títeres de Albaida(1997),  dues iniciatives que han suposat un revulsiu cultural per a la comarca i s’han convertit en un punt de referència internacional.
Bambalina sempre ha destacat per la voluntat d’obrir el codi dels titelles cap a mons clarament interdisciplinars i han presentat propostes amb una damatúrgia viva, emparentada amb les altres arts visuals. Al llarg de tota la trajectòria, la companyia ha posat en escena alguns títols emblemàtics del repertori literari i musical universal com Pinotxo, Quijote, Ulisses, Cyrano de Bergerac, Alícia, El Retablo de Maese Pedro, Història del Soldat, Hola, Cenerentola!,  Carmen i El geperut de Notre Dame. També ha desenrotllat una línia de creació més personal amb propostes com El Jardí de les Delícies, Pasionaria, La Sonrisa de Federico García Lorca, El cel dins una estança, Kraft,  Cosmos,  Petit Pierre, KitiKraft (Premi MAX 2018 Millor espectacle públic familiar), La Celestina.(4 premis Arts Escèniques Valencianes), Hamlet, Èdip, Cucu (Premi Millor  espectacle infantil Arts Escèniques Valencianes 2022)