IVC > Arts escéniques > Publicacions > Col·lecció Caleidoscopi > La casa de los obreros y el Teatre Talia

València · 2008

La casa de los obreros y el Teatre Talia

cien años de teatro valenciano

Textos: Enrique Herreras y David Rodríguez

Teatres de la Generalitat Valenciana.
Idioma: Castellà
ISBN: 978-84-482-5062-1
Tipus d'edició: Llibre
Preu: 22,00€
Totes les ciutats contenen espais i edificis sígnics que li donen certa personalitat. També hi ha determinades associacions que s'introdueixen en el nervi de l'urbs. A vegades, les dues coses s'ajunten. És el cas de la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, una associació que enguany, 2008, compleix centúria de la seua fundació. Una associació bé inserida en la idiosincràsia de la ciutat que brolla d'uns particulars objectius que han de veure amb la revolució industrial esdevinguda a la fi del segle XIX i principis del segle XX, i, al mateix temps, de la posició de part de l'Església davant els problemes esdevinguts de la mateixa relacionats amb el món obrer. En efecte, la Casa dels Obrers, com comunament se'l coneix, tenia com a finalitat, dins del sindicalisme cristià, la formació integral, física, moral, intel·lectual i religiosa, afí a l'Església Catòlica. Des del principi, l'associació va comptar amb l'activitat teatral a manera d'"un honest i higiènic esplai", per la qual cosa amb el temps va construir un teatre inserit en el seu edifici situat al Carrer Cavallers. Per a això va comptar amb les modestes aportacions econòmiques dels seus membres, per aquest motiu el projecte iniciat en 1924 tardara quatre anys a veure la llum. Fins hui, la divinitat grega de la comèdia i de la poesia pastoral, Talia, apadrina aquest teatre des que l'empresari Mariano Guillot, en la seua estrenada condició d'arrendatari, decidira rebatejar-ho amb aquest nom a principis dels seixanta. De totes maneres, encara en l'actualitat molts continuen reconeixent a aquest entranyable i històric espai com "La Casa dels Obrers". Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta sala és el continu acolliment de la producció teatral autòctona, ja que la seua semblança dóna fe d'una bona part l'activitat realitzada en el camp escènic pels artistes valencians, a diferència d'altres teatres, com el Principal, l'escenari del qual ha sigut més cosmopolita. En concret, el recorregut per la vida del Teatre Talia ens permet albirar la realitat dels qui es van quedar a València per a dedicar-se a l'art dramàtic. En la seua història podem veure que van ser molts els que adaptant-se a la realitat, es van quedar a la ciutat per a mantenir viva la flama d'una afició, però també d'altres que van fer el pas professional anara de València, si bé després d'iniciar les seues primeres aventures en aquest escenari. No hem d'oblidar que a Espanya l'activitat teatral ha estat molt centralitzada en la capital. Només en els últims anys hem pogut assistir a una explosió 9 professional del teatre autòcton. En transcórrer dels anys, aquesta sala ha viscut diferents etapes, des dels primers passos amateurs, fins a la dècada dels seixanta i setanta, quan, sense perdre l'àmbit no professional, la qual cosa allí esdevenia en l'anomenat "teatre dels diumenges", especialment la llarga etapa de la Companyia d'Isabel Tortajada, pervivia sempre una cerca de fer-ho tan bé com siga possible. El Talia és un dels teatres més populars i arrelats de la cultura valenciana durant els últims tres quarts de segle. Una trajectòria que té el seu colofó en els últims anys, des que és gestionat per Teatres de la Generalitat, i que ha servit de trampolí i consolidació de bona part de les companyies que hui viuen del teatre a València, i que han conformat un paisatge difícilment imaginable quan aquest teatre i l'associació que l'ha sustentat al llarg de tot aquest temps va tirar a caminar. Però conéixer el fenomen Talia requereix conéixer l'impuls que, des de darrere, el va fer possible. Perquè, com ja s'ha assenyalat, i comprovarem en el que segueix, la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer és molt més que activitat teatral, i hui manté una considerable activitat social: tallers de formació, programes de garantia social, menjador social, residència de la tercera edat. Una activitat que es realitza, en part, dins de l'edifici que té en la superfície, a aquest teatre tan volgut i tan ple de records. Per això en el present treball, els autors, sent conscients que tan sols formulem un esbós del qual seria un estudi que aprofundira més en molts temes, com el dels espectadors, només hem pretés compartir, d'una banda, la memòria viva, la de l'última etapa, i, per un altre, recuperar la memòria històrica, sabent l'important que és per al teatre, i per a la cultura, complir la necessitat de tindre una memòria total d'aqueix mosaic de vivències i inquietuds que ha acompanyat el curs de la història d'aquesta experiència associativa, i d'aqueix món col·lectiu que conforma un espai escènic.
culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Arts escèniques

Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València

Tel. 963 539 200
escena_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info