IVC > Arts escéniques > Publicacions > Col·lecció Textos en Escena > La armonía del silencio

València · 2019

La armonía del silencio

Lola Blasco

Institut Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana.
Idioma: Castellà
ISBN: 978-84-482-6366-9
Tipus d'edició: Llibre
Preu: 10,00€
L'harmonia del silenci sorgeix, sens dubte, d'una necessitat personal, d'un desig d'ajustar comptes amb el meu present i el meu passat. L'obra conta la història d'una família, la meua, a través de tres generacions i d'un objecte: el piano. L'harmonia del silenci és la història de la meua família, però també de la preguerra i la postguerra espanyola. És la història de l'abús de poder, a xicoteta i a gran escala. 

Fa uns anys va aparéixer el piano de la meua àvia en el guardamobles del meu germà. El piano ha estat guardat durant diversos anys en el seu magatzem però mai vam saber que era el seu. Quan el meu germà va haver d'entregar-lo i el va portar a la casa de l'amo, aquest li va confessar que era de la nostra àvia. Vam voler recuperar-ho però no vam poder. Va ser en aqueix moment quan em vaig assabentar que la meua àvia (casada amb un capità del bàndol republicà que estava en el calabós), el va vendre per necessitat a un pilot de l'exèrcit del bàndol nacional. Un jove al qual, a més, li feia classes. Sola i amb cinc fills, la meua àvia es veu obligada a canviar la seua professió de pianista per a fer-se costurera i després vendre els seus brodats per les cases durant la postguerra. Mai em van deixar tocar una sola melodia en aqueix piano que va pertànyer a la meua àvia. Record a la meua àvia al costat de la finestra movent els dits en l'aire... Ho va fer fins a la fi dels seus dies. "Exercicis, deia la meua mare, "l'àvia fa exercicis" deia... Ella mai va tornar a tocar, i jo no deixe de pensar que aqueix piano va acabar en el guardamobles del meu germà perquè la seua història ha de ser contada. Ja ningú toca aqueix piano, ha romàs en el silenci durant anys, i no obstant això aquesta història no fa més que rondar pel meu cap. Com va dir un savi: els vius existeixen i els morts insisteixen. I és per això que em veig obligada a contar aquesta història, a donar-li vida a l'harmonia del silenci. Perquè el piano de la meua àvia és per a mi una metàfora del silenci que ha imperat en tantes llars d'Espanya durant anys. Vaig tardar bastant temps a entendre que la meua àvia no feia exercicis al costat de la finestra,la meua àvia tocava música... Llavors vaig entendre que ja no necessitava recuperar el seu piano. No es necessita un piano per a fer música. 
Ara, quan em sent en el piano a practicar, pense en la meua àvia i en la maldat de l'home. Pense en la guerra civil, i en la maldat de l'home. Però també pense en com, quan toque, establisc un dialogue amb la meua àvia. I en com els objectes creuen famílies, històries. I pense, que cada persona té un so propi, un so que ressona a l'uníson amb l'univers. Imagine a la meua àvia com una parca, amb els seus dits, cosint. Imagine els fils entre els seus dits i sent com les seues decisions han teixit la nostra història, ella ha compost la melodia de la meua família.

La jove de la dreta és la meua àvia, Enriqueta. Al violí, el meu besavi, Alejandro. I després està el xic de la trompeta (del qual si sóc fidel a la veritat no he aconseguit saber el seu nom però jo en el meu fòrum intern ho cride Janos). Els tres posaven música al cinema mut abans que el silenci s'apoderara de totes les llars del nostre país.

Lola Blasco
culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Arts escèniques

Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València

Tel. 963 539 200
escena_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info