Tot explota

Quan Roberto García em va proposar que dirigira un projecte sobre la identitat,
em va semblar una bona oportunitat per a tractar la identitat de classe. Si bé la
qüestió identitària és molt recurrent en els nostres dies, crec que la identitat de
classe és un concepte que al poder no li interessa ressaltar.

Pense que totes les lluites identitàries estan travessades per la qüestió de classe.
El capitalisme, però, acostuma a instrumentalitzar estes lluites, les despolititza
i les converteix en nínxols de mercat. Si bé és veritat que es poden analitzar
qüestions d’opressió d’identitats particulars en totes les esferes socials, la cosa
canvia si l’anàlisi es fa des d’una perspectiva de classe. Així doncs, no té res a
veure l’opressió racial que puga patir l’expresident Barak Obama amb la d’un
immigrant africà a la frontera sud espanyola; tampoc l’opressió de gènere de la
cancellera Angela Merkel amb la d’una dona de la neteja d’un hotel de Benidorm.

La qüestió de classe ens afecta inevitablement en una societat terriblement
classista en què continua vigent, encara que ens semblen termes antics, la lluita
de classes de la qual parlava Marx. La classe treballadora fa molt de temps que
va perdent esta batalla contra la classe dominant, i la victòria més gran dels
vencedors és haver-nos desposseït de la nostra pròpia consciència de classe.

Tot explota analitza la situació dels treballadors en l’actualitat, i es pregunta sobre
les causes de la pèrdua d’identitat de classe. Té una part didàctica i argumentativa
de com funciona la societat capitalista en què vivim, a través de l’estudi de Karl
Marx, que intel·lectualitza els problemes que exposen els altres personatges, a
manera de situacions que ens són pròximes. És una obra que qüestiona les
relacions de poder, fa una crítica al sistema, amo absolut de la nostra forma
de viure, però també fa una autocrítica des de la mateixa classe treballadora,
europea, acomodada i desmobilitzada. Fins i tot, qüestiona el mateix Marx, com
a icona, sense llevar-li la importància que té dins del moviment obrer. Però,
sobretot, és un homenatge a les treballadores, com a veritable subjecte històric
i revolucionari. A eixes persones que construeixen el món i la història, i que els
llibres sempre obliden esmentar.

Un homenatge a la majoria silenciada que no posseeix més que la seua força de
treball i la seua prole.