Vicente A. Jiménez

Vicente A. Jiménez

València · 2005

Una altra Ofèlia

Mauel Molins. Próleg de Francesc Foguet i Boreu i Jesús Tronch Pérez

Teatres de la Generalitat Valenciana
Idioma: Valencià
ISBN: 84-482-4020-0
Signatura: LV635
Tipus d'edició: Llibres
Preu: 12,00€
El cos del dolor es torna opac i pesa, cau i es precipita. Passa de llarg i ens abandona a la nostra tristesa . Però tu de quin costat et trobes que només veus aquell fill sense nàixer i la mort que mai va succeir? Com podia retornar-te de l'abraçada obscura de les ombres? T'allunyaves de mi sense donar senyals d'aquell amor tan nostre. Jo havia d'esperar-te i regressar-te, guardant el teu herbari, romaní, margarides, violetes, tot sol i entre la llarga corrupció de tants dies.

Doncs les tenies; moltes respostes. M'ho explicaves tot, els homes, els guisats, les oracions... Em contaves que la mare se n'havia anat al cel en compte de dir-me que estava morta. Mai no anomenaves la mort, sinó el cel, qualsevol cosa menys la mort. I ara? Per què jo? Per què m'han fet això, Hamlet i el pare? Una resposta. Dóna'm una resposta.

Mare? Ets tu, mare? Sí, tu ets ma mare perquè tens la veu d'un àngel. Gràcies, mare; per fi, t'escolte. Jo sempre preguntava i la mare i ells em responien, en el cel. I odiava el cel perquè sempre estaves allí. Com és el cel? Encara hi ha violetes, al cel? Tens una veu molt bonica. La Dida sempre em diu, ta mare tenia la veu d'un àngel. Tu ets el nostre àngel i ara em diràs qui sóc jo. Sabem el que érem, però no el que volem ser. Sabem el que som, però no el que hauríem pogut arribar a ser. L’amour, l’amour, mare; ja no tinc por, ho veus? Jo també me n'aniré a París. Vinga, Dida, prepara la cistella de flors, que marxem. Puc tocar-te, mare? Mai no t'he tocat la cara ni els pits. La Dida em deixa i es posa molt contenta si la toque i la bese. Però és una descarada i sempre parla del mateix, que si empentes, carícies, capolls i rebolcades. És la vida, diu, i avui és el dia de Sant Valentí. Coneixes Hamlet? Diuen que es va tornar boig per culpa del fantasma del seu pare i el nou matrimoni de la Reina. Altres diuen que no, que fingeix com un actor i que fa de maniàtic per venjar-se'n. Quina veu tan meravellosa. La veu d'un àngel; vaig a tocar-te. Puc?
 
culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Arts escèniques

Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València

Tel. 961 832 560
escena_ivc@gva.es

Nota legal

Area personal

Contacte express





Accepte les condicions i la política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info