Marina, unplugged / Sombras de Germanía

Alfonso Amador

Director, guionista i dramaturg.
El seu segon curtmetratge 9’8 m/s2 va participar en la secció oficial del Festival de annes. Guanyador del premi Julio Alejandro de Escritura de Guiones de la SGAE en 2016. 
Ha escrit i dirigit els llargmetratges Enxaneta (ficció) i 50 días de mayo (ensayo para una revolución) (documental).

Jorge Picó (València, 1968)

Autor, actor i director de teatre, és llicenciat en Filologia Anglogermànica per la Universitat Literària de València. Titulat en Art Dramàtic per la ESAD de València. Diplomat en l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, becat pel Ministeri de Cultura español i la Generalitat Valenciana. Ha sigut professor de la ESAD de València, del Institut del Teatre de Barcelona i també en escoles privades com l’Escola de l’Actor de València i el Col·legi del Teatre de Barcelona. Va ser director artístic del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú (Barcelona). És professor del Postgrau de Teatre en l’Educació de la Universitat
de València.
Com a actor va treballar en Androcles i el León de Shaw i Antígona de Anohuilh per al Festival de Mèrida, en Macbeth dirigit per Edward Wilson en El Sueño de las Hormigas de Gerard Collins i Alejandro Jornet. Va treballar d’actor també amb Philippe Genty en l’espectacle Voyageur Immobile estrenat en el Théâtre de la Ville de París i que va fer una gira mundial de més de 400 funcions abans de ser director artístic de Ring de Teatre, on
escriu i dirigeix les seues pròpies obres que s’han exhibit en el Teatre Nacional de Catalunya, Pépinière-Opera i Théâtre Rond Point de París, Teatro de la Abadía de Madrid, Teatre Lliure de Barcelona, Centro Nacional de las Artes de México, el Bats Theatre de Wellington, el Festival Iberoamericano de Bogotà o la sala Timbre 4 de Buenos Aires, entre altres teatres. Convidat per teatres europeus com el JES de Stuttgart per a dirigir (Barfüß) és artista col·laborador des de fa cinc anys en la Scène Nationale du Pays de Montbeliard a França sota la direcció de Yannick Marzin on ha presentat 30/40 Livingstone, Cabaret Petrificat (dirigida per a Escarlata Circus), Non Solum i Selfies tous des héros i Sauver les
mots per al Festival Parlemonde 2019. Va dirigir per a Bambalina Titelles Pasionaria que va guanyar el Premi al millor espectacle de Teatres de la Generalitat i coescriu amb Alejandro Jornet La Mala Vida, amb Alfonso Amador Joe Zárate te necesita, escriu i dirigeix per a Luzzi Theatre On est pas d’ici i amb Sergi López Non Solum i 30/40 Livingstone que va ser triada com una de les deu millors obres del Festival de Avignon 2014 pel diari Le Monde.
I amb Damien Bouvet escriu i realitza l’adreça de Clown sud tapis de salon, Chair de Papillon, Née, Vox i Li poids d’un fantôme que ha fet temporada en el Théatre de la Marionette de París alnovembre del 2019.
Va ser Premi Alejandro Casona amb Cualquier día nos verán soñar, publicada en Edicions KRK i Premi Cinc Segles de la Universitat de València amb Enciéndeme, publicada en la col·lecció teatre del S. XXI de la Universitat de València i Max de Teatre en català del 2010 amb Non Solum, publicada en català en l’Ed. Columna. Altres publicacions són Zero Responsables en l’editorial ArtezBlai, Dies d’ensalada i 25, totes dues en la col·lecció Teatre del Segle XXI de la Universitat de València i Náufragos en la revista Teatrae
de Xile. També ha traduït amb el professor Miguel Teruel de la Universitat de València Calle de Jim Cartwright, Rosencrantz y Guilderstern están muertos i Arcadia de Tom Stoppard i El amor del Ruiseñor de Timberlake Wertenbaker que també va dirigir per a Teatres de la Generalitat Valenciana i que es va presentar en el Festival de Mèrida.
Ha treballat com a voluntari en presons amb l’associació Ambit de València, amb Càritas Vilafranca en el Centre Abraham d’acollida de gent sense llar i actualment és voluntari en el Centre Mambré Càritas de València. És membre de l’equip de l’àrea social del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia de Barcelona, col·labora escrivint en el seu blog i en la revista Notícies Obreres, en la revista de teatre de carrer Fiestacultura i en webs d’educació
com Eduforics.com.

Javier Sahuquillo (València, 1982)

És Llicenciat en Història (2007), Màster Interuniversitari en Història Contemporània (2009), Graduat en Dramatúrgia i Direcció d’Escena per la Real Escuela Superior de Arte Dramático (2015) i Màster en Guió Cinematogràfic pel Centre Sperimentale di Cinematografia (2019). Forma part de la companyia “Perros Daneses”. Completa la seua formació realitzant diversos tallers d’escriptura amb mestres com Paco Zarzoso, José Sanchis Sinisterra, José Luis Alonso de Santos, Roberto García i Wadji Mouawad. És membre de la AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals), de la AAT (Asociación de Autores de Teatro) i de la ADE (Asociación de Directores de
Escena). 
Ha sigut guardonat amb el VII Premi d’Escriptura Creativa en la modalitat de Teatre Bancaixa Universitat (Acequia, 2010), I Premio de Textos Teatrales de CulturArts i Creador.es (Mogadur, 2013), IX Certamen Internacional LAM-SGAE i XXXVI Premi de
la Crítica Valenciana en la modalitat de Literatura Dramàtica (Alimento para mastines, 2015 i 2017). Va participar com a representant d’Espanya en la II Edició del Festival Internacional
de Dramaturgias sobre la crisi PIIGS amb l’obra Los últimos de Filipinas (2015).
Ha estrenat com a autor La ronda del miedo (coautor-2012), Pasaporte (2012), El origen de las especies 2.0 (2013), Fedra (2014), Después de Europa (2014), #lodelmono debuta en el Festival Fringe Madrid 2015, sent un dels espectacles revelació o Verona, dramatúrgia sobre Castelvines y Monteses, de Lope de Vega, en el Festival Internacional de Almagro Off, pel qual rep la Menció d’Honor del Festival o Todo se apaga en el momento en que me
miras (2018), entre altres.
Ha sigut becat en dues ocasions amb l’Ajuda d’Escriptura Dramàtica de la Generalitat Valenciana (#lodelmono i High Noon), pel V Laboratorio de Guión Cinematográfico de la Fundación SGAE amb Ummo, coescrita amb Ignacio García May, pel VI Programa
de Desarrollo de Dramaturgias Actuales del INAEM per La capilla de los niños, text pel qual és nominat als XX Premios Max en la categoria de Mejor Autor i per l’II Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera (Sombras de Germanía).
Considera que l’escriptura ha de ser una eina amb la qual enfrontar a la humanitat amb la seua ombra. És un dels seguidors de l’estètica zarzosiana del Teatro Ebrio, predica amb l’axioma jardielista que defensa l’escena com a territori del somni i no com a museu del dia a dia, i troba en l’esperpent i l’expressionisme el seu “El Daurat”.
El seu telescopi tracta de localitzar el nostre espill, que segurament està en el fons del got. És allí on es deformen les expressions i l’estètica miserable d’Espanya. La cerca d’una èpica ibèrica, de l’estètica del document i la bellesa del mal centren i consumeixen els seus dies.
Actualment, i després de dues fallides de la seua companyia, malviu com a autor, director d’escena, docent, guionista, tècnic de so i és Confrare Major de la Santíssima Verge de la Precarietat.