IVC > Arts escéniques > Publicacions > Jaume I, amic i amat

València · 2009

Jaume I, amic i amat

Juanjo Prats. Prólogo de Antoni Tordera.

Teatres de la Generalitat Valenciana.
Idioma: Valencià
ISBN: 978-84-482-5155-0
Signatura: LV628
Tipus d'edició: Llibres
Preu: 12,00€
Durant l’any Jaume I s’ha commemorat el 800 aniversari del naixement del rei més emblemàtic per als valencians. Les exposicions, congressos i publicacions s’han succeït al llarg del nostre territori i ens han aportat punts de vista inèdits del monarca i de la seua tasca com a legislador, militar i polític. Els estudiosos ens han donat mostres de l’abast de la figura de Jaume I, i des d’un punt de vista històric, s’han fet molts esforços per difondre la seua figura. Però, en el meu imaginari, sempre rondava la possibilitat de convertir-lo en protagonista de ficció i, més en concret, d’una obra de teatre. La dramatúrgia, històricament, s’ha ocupat d’alguns monarques que  han sigut determinants per al seu poble. Per què no fer-ho amb el nostre rei?
 
 Aquesta va ser una de les primeres motivacions per afrontar un text on la figura de Jaume I seria fonamental. Sempre he pensat que Jaume I és un personatge que recull tots els elements de l’èpica clàssica per esdevenir protagonista literari de la seua pròpia epopeia, i el “Llibre dels Fets” n’és una bona mostra on es barregen el fets històrics i la llegenda.
 
La dimensió del personatge –quasi mítica per als valencians– és una gran temptació per a qualsevol gènere literari. En escollir, però, l’escriptura dramàtica, havíem de tindre en compte algunes consideracions que ja Aristòtil va deixar clar en la seua Poètica, en apuntar que el fonaments de la tragèdia estaven basats en la imitació feta a través de personatges en acció. Això em complicava molt l’escriptura del text, perquè no volia escenificar una crònica de la vida del rei.
 
Per tant, si volíem seguir amb aquesta tasca, el primer que havíem de fer era trencar amb la perceptiva aristotèlica i buscar altres models dramatúrgics que pogueren apropar-nos al nostre objectiu, que volia reunir en l’obra elements de l’èpica del personatge –tradicionalment narratius– amb la poesia elegíaca i l’acció pròpia del teatre.
 
 A simple vista, açò semblava una contradicció, perquè tradicionalment s’han considerat radicalment diferents les formes per presentar una obra èpica i una altra de dramàtica. Però aquest dilema, que ja es va plantejar el mateix Brecht en definir el teatre èpic, s’ha pogut superar gràcies a que la rigidesa entre els gèneres ha perdut vigor a l’escenari per l’evolució de les dramaturgies contemporànies. Aquests elements poden conviure superant la dramatúrgia aristotèlica, com el mateix Brecht va fer, a més comptem amb les tècniques de posada en escena modernes que ens ajudaran en aquesta tasca, i amb això, no vull dir més presència de tecnologia a l’escenari, sinó un alt grau de convenció que ens permetrà fer avançar l’acció barrejant els diàlegs amb informació directa per a l’espectador, recurs que ja Brecht va utilitzar hàbilment en algunes de les seues obres. El model dramatúrgic anava perfilant-se.
 
Una vegada clarificada la forma, l’altra dificultat era de contingut, es tractava de l’elecció dels personatges que acompanyarien el rei; ens interessava navegar per camins no massa trillats i després d’estudiar diverses possibilitats, ens vam interessar especialment per les dones que van conviure amb el monarca, elles ens van donar la clau del text: serien les interlocutores necessàries per apropar-nos a un rei que ja la poesia de l’època havia mitificat; calia, per tant, humanitzar-lo. Jaume I seria el gran protagonista absent, mai no el veuríem a l’escenari, només mitjançant les seues dones prendrà vida en l’imaginari de l’espectador perquè ara la paraula era de les dones.
 
Però la següent dificultat no va tardar a arribar, havíem donat la veu a unes dones que van viure en una època en què van ser silenciades; les cròniques històriques a penes en fan referència, moltes d’elles van tindre relacions amb el rei fora del matrimoni, eren les amistançades, que no sempre van rebre el reconeixement que mereixien. Calia endinsar-se en el terreny de la ficció, com pertoca a una obra dramàtica. La documentació era present, però ens volíem apropar a l’ànima de les relacions d’unes dones que havien sigut, en molts casos, moneda de canvi en alguns pactes territorials, o simplement vehicle per a obtindre’n descendència.
 
Ens vam capbussar en els ideals de l’amor cortès medieval, en la poesia àrab de l’exili, en definitiva, buscàvem veus que expressaren emocions i no sols batalles. Afortunadament, les vam trobar i van ser una gran font per anar construint la seua personalitat. Dones que se’ns presentaven amb els seus desigs i les seues frustracions davant un rei que canviava segons les seues necessitats; cadascuna d’elles ens donava una visió del rei, polièdrica i complexa. Jaume començava a adquirir una dimensió desconeguda davant l’espectador, ara els sentiment són concrets, les reaccions comprensibles. L’ambició, la gelosia, la infidelitat es barregen amb les conegudes virtuts de Jaume I. Escoltar aquestes dones projecta una certa llum sobre algunes de les seues decisions més polèmiques i ens permet de descobrir fins a quin punt van ser importants algunes d’elles. Hi ha qui diu que la partició del seus regnes va ser més fruit dels compromisos afectius, que no pas de polítiques que implicaren una certa visió d’estat.
 
En tot aquest treball, ens hem plegat a les lleis teatrals i no a les d’altres disciplines. Fer teatre històric no és una tasca senzilla perquè, sense deixar de ser rigorosos amb el personatge, hem d’aportar-hi un punt de vista poètic que tinga coherència a l’escenari i un valor propi al marge dels fets històrics i, per aconseguir-ho, cal barrejar la documentació acadèmica i una certa intuïció.
 
La matèria de la qual està feta el teatre és diversa, i de vegades contradictòria, perquè ens agrada per igual el mite i la història. L’escenari té les seues lleis pròpies i fa possible aquesta convivència: benvingudes siguen les contradiccions, benvinguda siga la música per acompanyar la paraula, benvinguda la poesia dels vencedors i dels vençuts, i benvingudes totes les dones que van acompanyar en Jaume I al llarg de la seua vida i a qui tantes vegades la història ha llevat el protagonisme que van tindre.
 
Hem intentat humanitzar el mite i què millor que fer-ho amb la complicitat de les dones. Nosaltres fem ficció i, en la nostra proposta, al costat del rei conqueridor i estadista, hem trobat un rei apassionat i noble, un rei que no sempre va saber ser amic, però que va ser molt estimat, així ho demostra l’empremta que va deixar en les seues companyes.
 
culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Arts escèniques

Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València

Tel. 961 832 560
escena_ivc@gva.es

Nota legal

Area personal

Contacte express





Accepte les condicions i la política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info