Hui us presentem la tercera entrega de continguts del Canal #QuedatACasa de l'Institut Valencià de Cultura.
Durant tota aquesta setmana podreu continuar gaudint dels continguts de la segona setmana, a la qual afegim hui noves propostes d'arts escèniques, audiovisuals, música i arts plàstiques.
Cada dijous us oferirem una nova selecció de continguts en obert per a ajudar-vos a que el temps d'aquesta quarantena passe més ràpid gaudint de la cultura i del talent fets a casa.
ARTS ESCÈNIQUES
ANIMAL DE SÉQUIA
Animal de séquia és un espectacle de dansa, produït per l'Institut Valencià de Cultura i estrenat en abril de 2019, que ofereix una relectura contemporània de la cultura popular valenciana, revisitant les arrels, per a fer així un viatge d’anada i tornada, un retorn al més primari i terrenal. De la mà de Sol Picó, amb huit ballarins en escena i música en directe composada per Jesús Salvador Chapi, es traslladarà l’espectador des del complex ritme vital actual, carregat d’estímuls vibrants i accelerats, a un altre més orgànic, més natural i autèntic: a l’essència mística del poble valencià.
Sol Picó, prestigiosa coreògrafa alcoiana, ha rebut més d’una vegada el Premi Max de las Artes Escénicas. Així mateix, és Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya i Premio Nacional de Danza. Entre els seus últims treballs destaquen We women (2015), Només són dones (2015) i Dancing with frogs (2017). Ha desplegat una àmplia activitat en l’àmbit de la docència i en diversos projectes socials. Per Animal de séquia va rebre el Premi de les Arts Escèniques Valencianes a la Millor Direcció Coreogràfica.
Jesús Salvador Chapiés compositor, percusionista i fundador del grup AMORES. A banda d'infinitat de concerts amb aquesta agrupació per tota la geografia espanyola, ha creat la banda sonora de nombrosos espectacles d'arts escèniques per a companyies com Bambalina, L'Hongaresa o l'Om Imprebis. Per Animal de séquiava rebre el Premi de les Arts Escèniques Valencianes a la Millor Composició Musical.
FOCUS, for orchestra, de Marc García Vitoria (2019)
Encàrrec del IVC al compositor resident de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) 2019-2020, Marc García Vitoria. Es tracta d'una obra pensada per a orquestra simfònica i grup de dansa. Va ser estrenada en el Palau d’Altea el 28 de juliol de 2019, sota la direcció de Pablo Rus Broseta, director artísitic i musical de la JOGV, i va comptar amb la participació d'un jove cos de dansa seleccionat per a aquesta ocasió. La direcció escènica i coreografia és de Asun Noales, i la il·luminació de Juanjo Llorens.
Marc García Vitoria. Nascut a Castelló de Rugat, estudia al Conservatori Professional d’Ontinyent, a l’Esmuc de Barcelona, a la HEM de Ginebra i a l’Ircam de París. Desenvolupa una incipient carrera de compositor, que li ha valgut premis com el de la Fundació SGAE i la Universitat d’Aberdeen, i encàrrecs de diverses orquestres i grups com la BBC Scottish Symphony Orchestra, l’Ensemble Intercontemporain o l’Ernst von Siemens Musikstiftung. Després de ser assistent de composició i professor de contrapunt a la HEM de Ginebra, obté la càtedra de composició al Conservatori Superior Oscar Esplá d’Alacant.
FOCUS, for orchestra, de Marc García Vitoria a YouTube.
DES DE SOGORB FINS ORIOLA, un recull de polifonies dels arxius valencians
Dins dels concerts commemoratius del seu 30 aniversari, el Cor de la Generalitat va oferir el programa Des de Sogorb fins Oriola, un recull de polifonies dels arxius valencians per diferents municipis de la Comunitat Valenciana.
Us oferim l'enregistrament del concert oferit el 8.XI.2017 en el Monestir de San Miguel dels Reis de València, en un enllaç per a cada part del concert. Us adjuntem les notes que va preparar el director del Cor, Francisco Perales, per a aquest concert.
COR DE LA GENERALITAT
Sant Miquel dels Reis. València. 8 de novembre de 2017. 19,30 h.
Des de Sogorb fins Oriola, un recull de polifonies dels arxius valencians
Les relacions de parella són complicades. Unes vegades les compliquem nosaltres, altres vegades es compliquen soles. L'important és que tot acabe bé. Una història d'amor galàctic (Orbitas) un divertit joc de rol (Apolo81), dos veïns que comparteixen un somni (Veïns), i un poètic tango en un tren (Via Tango).
ÓRBITAS
Jaime Maestro, 08’26’’, 2013. Animació
Una guerra entre dues grans potències està arrasant un planeta. Tots dos bàndols mantenen als seus respectius satèl·lits de comunicació orbitant en els límits de l'atmosfera. Els seus dos tripulants es creuen cada dia a la mateixa hora des de les seues respectives naus, i tota la rivalitat del planeta no és suficient per a detenir l'amor que és a punt de sorgir.
‘Via Tango’ és un emocionant viatge en un tren de fantasia, en què el revisor s'enamora d'una passatgera. Durant el trajecte, tracta de seduir-la a ritme de tango, però, per a sorpresa seua, una altra dona també vol fer-li la cort. El tren es converteix en una pista de ball, producte de la desbordant imaginació del revisor, on tothom balla i somia.
Dos xicotets veïns que comparteixen la seua fascinació per l’actor Esteban Sigal tindran l’oportunitat de veure el seu somni fet realitat quan per mitjà d’un concurs aconsegueixen conèixer al seu heroi en persona. No obstant açò aquest somni compartit no resultarà com esperen, i marcarà les seues vides per sempre.
Fa 92 anys, Maximilià Thous presentava a París Valencia, protectora de la infancia, un documental que deixava palés el treball que les institucions públiques valencianes realitzaven en favor de la infantesa en els àmbits sanitari, educatiu i judicial.
Acompanyada de la música d’Arcadi Valiente, aquesta commovedora producció és així mateix el reflex d’una ciutat que ha patit profundes transformacions. Recuperada, restaurada i conservada per la Filmoteca.
Es tracta d'una sèrie de vídeos breus en què es convida una sèrie d'artistes perquè facen la lectura d'una imatge que prèviament hauran triat. A través d'un format diferent, ja que implica presentar la imatge i fer la seua lectura o anàlisi en la veu i el pensament del convidat.
Una veu / una imatge sorgeix del desig de voler ampliar i explorar diferents formats per a l'anàlisi de les imatges. El format de vídeo ens permet detindre'ns en la superfície de la imatge i viatjar, i interactuar amb aquesta a partir del so i els elements visuals. També ens permet submergir-nos en la veu, que és un segell distintiu i únic de cadascuna de les persones a les quals convidarem.
L'exposició àmplia la seua presència en el Museu fins al 13 de setembre.
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies.
OK |
Més info