Hui us presentem la cinquena entrega de continguts del Canal #QuedatACasa de l'Institut Valencià de Cultura. 
Durant tota aquesta setmana podreu continuar gaudint dels continguts de la quarta setmana, a la qual afegim hui noves propostes d'arts escèniques, audiovisuals, música i arts plàstiques. 

Cada dijous us oferirem una nova selecció de continguts en obert per a ajudar-vos a que el temps d'aquesta quarantena passe més ràpid gaudint de la cultura i del talent fets a casa.

ARTS PLÀSTIQUES

Museu de Belles Arts de Castelló

 
Sota una nova mirada, l'Institut Valencià de Cultura presenta una exposició que se centra en les dones en l'art, amb la finalitat de difondre i facilitar el coneixement del patrimoni cultural custodiat al Museu de Belles Arts de Castelló. 

La present mostra busca promoure la relectura i reinterpretació de la col·lecció del centre gràcies a la integració d'iniciatives que contribuïsquen a establir noves lectures contemporànies sense l'influx patriarcal.
Es tracta d'una mostra on es pretén treballar des de la reflexió per a accionar la inclusió i igualtat en l'àmbit museístic. I per a això ofereix una revisió de la figura femenina, amb l’objectiu d'abordar l'anàlisi de la col·lecció amb una finalitat social i pedagògica marcada pels estudis de gènere.

 
 

Irene Gras sobre Hstòries, mirades, dones. Visions de la difèrencia a Vimeo

Històries, mirades, dones. Visions de la diferència. Catàleg de l'exposició

 

AUDIOVISUAL

 

LAFESTADELCURTACASA #5

De la infància a la joventut

Ficció. 48’. TP (excepte Lucas + 12 i Voluntario +7)

Aquesta setmana presentem quatre curtmetratges de ficció, quatre històries què tenen en comú el creixement psicològic i moral dels seus protagonistes, els seus desitjos per al futur es topen de cara amb la realitat: Lucas vol una moto (Lucas, Alex Montoya), Jaime vol viure a Hollywood (Voluntario, Javier Marco), Thimbo vol ser futbolista (Un lugar mejor, Moisés Romera i Marisa Crespo), un grup rep una lliçó sobre com aconseguir l'èxit en la vida (Sé lo que quieras, Moisés Romera i Marisa Crespo).

 

Voluntario, Javier Marco, 03’52’’, 2014. Ficció. +7
 

Jaime vol viure a Hollywood. Els seus pares volen que vaja una mica més lluny.
 

Voluntario, a Vimeo

Sé lo que quieras, Marisa Crespo, Moisés Romera. 10’, 2017. Ficció. TP
 

No et cregues les notícies. En aquest país si una persona lluita, aconsegueix complir els seus somnis. I Yulissa, una jove colombiana, ha vingut ací a demostrar-ho.
 

Sé lo que quieras a Vimeo

 

Un lugar mejor, Marisa Crespo y Moisés Romera, 03’30’’, 2013. Ficció. TP


Thimbo vol ser futbolista. Malik somia amb tenir el seu propi negoci. Demba només pensa en anar-se’n a un lloc millor.
 

Un lugar mejor a Vimeo

 

Lucas, Álex Montoya, 30’00’’, 2012. Ficció. +12
 

Lucas vol una moto. Un dia coneix a Álvaro, un home que li ofereix diners a canvi d’unes fotos innocents.

Lucas a Vimeo
 

Pel·lícules restaurades

¿Qué es España? (1926)
 

En aquestes setmanes d'aules buides, en aquest temps en què ha sigut necessari instaurar una altra manera d'educar recolzat en la tecnologia, no està de més revisar aquest documental sobre la cultura, l'educació i la investigació científica en els anys 20 del segle passat. Posant èmfasi en la qualitat del servei públic gràcies al compromís polític, aquesta producció de Luis Araquistáin i Cayetano Coll y Cuchí, pensada per a il·lustrar les seues conferències a Centreamèrica, conté imatges de les més destacades personalitats d'aquests àmbits:  Bartolomé Cossío, Ramón Menéndez Pidal, Leonardo Torres Quevedo, Santiago Ramón y Cajal o Severo Ochoa, entre altres.




¿Qué es España? a Vimeo

 

CONCERT-PROJECCIÓ MICE

 

Malgrat les limitacions fruit de l’estat d’alarma, l’Institut Valencià de Cultura, la MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu) y el guitarrista Rafael Serrallet no volen deixar de seguir somiant i compartint la cultura i l’art.

Complint estrictament amb les normes del confinament, han ideat aquest concert- projecció al qual el veïnat de la plaça de Sant Esteve, a l’històric barri de la Xerea, podrà assistir en viu, i que serà retransmitit en directe per les xarxes socials.

 

La projecció-concert tindrá lloc proper divendres 24 d’abril a la plaça de Sant Esteve.

S’utilitzarà la façana d’uns dels edificis com a pantalla en la qual Rafael Serrallet posarà música a una sèrie de pel·lícules mudes de principis del segle XX conservades i restaurades per la Filmoteca Valenciana. Es projectaran títols com ara El ciego de la aldea (Angel García Cardona, 1906), Benítez quiere ser torero (Angel García Cardona, 1910) i extractes de Sanz y el secreto de su arte (Maximiliano Thous, 1918).

La projecció es podrà seguir a través d'aquest enllaç.

 

ARTS ESCÈNIQUES

 

DANSEM

Calfem motors per commemorar el Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril) amb aquest documental realitzat per la vídeoartista Gema Iglesias i que mostra el desenvolupament del projecte didàctic de l'Espai La Granja de l'IVC, DANSEM.

En DANSEM, els coreògrafs Ramón Baeza i Idoya Rossi van treballar al llarg del curs 18/19 amb un centenar d’alumnes de 4º de l’ESO dels IES Vicent Andrés Estellés i Comarcal de Burjassot, i els seus respectius professors, en un procés de descobriment del cos i del moviment que va culminar en una mostra del treball que es va veure en la clausura del Festival Dansa València 2019. Al llarg del procés es va involucrar a la Banda Juvenil de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí.

L’objectiu de DANSEM va ser reforçar i incrementar el compromís de la dansa amb l’educació i la comunitat ciutadana, així com impulsar projectes educatius i accions que permeteren la transmissió dels valors de creixement individual i convivència col·lectiva que pot aportar la dansa com a art.

Dansem a Vimeo
 

MÚSICA

 

Concert per a violoncel núm. 1 en mi bemoll major, opus 107
Dmitri Xostakóvitx

Xostakòvitx va compondre el seu Concert per a violoncel per al seu amic Mstislav Rostropóvitx, qui el va estrenar el 4 d'octubre de 1959, als tres mesos de la seua finalització, al costat de l'Orquestra Filharmònica de Leningrad i sota la direcció de Ievgeni Mravinski.

Aquest concert, considerat per molts com el concert arquetípic de el segle XX, presenta a l'instrument solista allunyat del concepte de bellesa vuitcentista, segons Alberto Alpresa. És una de les obres de més dificultat composta per a violoncel, malgrat la qual cosa forma part del repertori i són molts els intèrprets i discogràfiques que l'han registrat en diversos suports.

L'enregistrament que hui presentem correspon a un dels quatre concerts programats per la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) amb motiu de la seua trobada de primavera de 2019. Va ser realitzada el 26 d'abril de 2019 a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló, amb el violoncel·lista valencià Iván Balaguer, sota la direcció de Pablo Rus Broseta, director artístic i musical de la JOGV.

 

 

IVÁN BALAGUER, violonchelo

Considerat un dels violoncel·listes valencians més internacionals de la seua generació, Iván Balaguer ha col·laborat amb destacades orquestres com la Simfònica de Navarra, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Manchester Camerata, BBC Philarmonic i Orquestra de València.

Iván ha treballat sota la direcció d'importants batutes com les de Pablo González, Josep Vicent, Valeri Guérguiev, Daniel Barenboim, Vladimir Jurowski, Libor Pešek, Walter Weller, Jesús López Cobos, Vladímir Fedosséiev, Pinchas Steinberg, Zubin Mehta i Juanjo Mena.

Ha actuat en recitals amb grans pianistes com Steven Osborne, Damien Girvin, Catherine Vickers, Michel Wagemans, Lucca Chiantore, i ha col·laborat amb altres instrumentistes com Claudi Alemany, Enrique Palomares, Rafał Zambrzinsky, Jacek Klimkievich i Hideko Kowayashi. La seua activitat docent és una part fonamental per a Iván que li ha portat a impartir clases magistrals tant a Espanya com a Alemanya, Regne Unit i França.

Valorat per la crítica, el públic i els grans professionals amb els quals ha col·laborat en la seua carrera, tots ells destaquen la profunditat del seu so, la versatilitat amb la qual s'enfronta a la partitura i la seua personalitat apassionada.

 

 

GLORIA
Francis Poulenc

1 d'abril de 2016

Auditorio del Palau de les Arts

Erika Escribá-Astaburuaga, soprano

Cor de la Generalitat 

Jove Orquestra de la Generalitat

Manuel Galduf, director

En la primavera de 2016, la soprano Erika Escribá-Astaburuaga, el Cor de la Generalitat Valenciana i la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, tots sota la direcció de Manuel Galduf, van oferir un concert homenatge a qui fou directora del Institut Valencià de la Música, Inmaculada Tomás, que va faltar uns mesos abans.

El concert, celebrat en el Auditori del Palau de les Arts, es va tancar amb la interpretació d'una de les obres més belles del repertori simfònic-coral del segle XX: el Gloria de Francis Poulenc, obra escrita per encàrrec de la Fundació Koussevitzky en 1959 i estrenada en 1961 per l'Orquestra Simfònica de Boston dirigida per Charles Munch.

Poulenc adorava la veu humana, per això va rebutjar el primer encàrrec que li havia fet la fundació perquè componguera una obra orquestral en memòria de Natalie i Serguei Koussevitzky. Va haver-hi una segona proposta consistent en la composició d'un concert per a òrgan i orquestra que tampoc va satisfer al compositor, qui, finalment, va oferir la composició del Gloria.

A diferència del seu Stabat Mater, compost a l'estil d'un gran collage, el Gloria és una obra conceptualment simfònica on es fusionen els sentiments més oposats. «Quan vaig escriure aquesta peça», deia Poulenc, «tenia al meu cap els frescos de Gozzoli on els àngels treuen la llengua i també la imatge dels seriosos monjos benedictins que havia vist delectant-se jugant al futbol».

L'obra està dividida en sis moviments:

1. Gloria

2. Laudamus Te

3. Domine Deus

4. Domine Fili Unigenite

5. Domine Deus, Agnus Dei

6. Qui Sedes ad dexteram Patris

Francisco Perales Ferre, director del Cor de la Generalitat


Erika Escribá-Astaburuaga

Nascuda a València. Va estudiar cant amb la soprano Gloria Fabuel i va perfeccionar la seua formació a França i Itàlia amb Ernesto Palacio, Ileana Cotrubas, Renata Scotto i Dalton Baldwin entre d'altres. Va fer el seu debut operístic a Catalunya amb Manon, de l'òpera homònima de Massenet, després d'obtenir el Primer Premi en el Concurs de l'Escola d'Òpera de Sabadell; va ser guardonada amb el Primer Premi de la Premsa i tercer premi del Concours International de Musique de Chambre de Lió i va interpretar al Teatro Real de Madrid el paper de Norina de l'òpera Don Pasquale de Donizetti. Dirigida per Christophe Rousset, ha cantat a Qatar, Versalles, Utrech, Madrid, Segòvia, Bilbao, Conca i Londres. Realitza enregistraments amb la Joven Orquesta Nacional de España, Collegium Instrumentale, Orquesta La Dispersione i Capella de Ministrers. Com a solista convidada ha cantat en sales com el Teatro Real de Madrid, Palau de les Arts, Palacio de la Ópera de la Corunya, Opéra Royal de Versalles, Willmore Hall, Auditorio de RTVE, Auditorio Nacional de Madrid, Auditori Parco della Musica de Roma i amb orquestres com l'Orquestra Nacional de Mulhouse, Orquestra de RTVE, Orquestra Lamoureux, Les Talens Lyriques o Camerata Iberia entre d'altres.





 

PREMIS CARLES SANTOS de la Música Valenciana 

El Canal QuedatACasa et proposa descobrir i gaudir de la musica dels grups i solistes finalistes dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana 2019. Aquest premis, creats per l’Institut Valencià de Cultura, tenen l’objectiu de potenciar els i les artistes i la indústria musical valenciana, per a contribuir a augmentar els públics i perquè la societat conega els treballs i la tasca impecable que el sector du a terme des de fa dècades.

Premis Carles Santos a Spotify