• La monografia de Joan Miquel Almela Cots sobre la gran estrela valenciana del cinema mut és una publicació de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera
• L’Arxiu Gràfic de la Filmoteca ha aportat fotografies i cartells de les pel·lícules que va protagonitzar Anita Giner en els anys vint

L’Institut Valencià de Cultura, a través de l’Arxiu Gràfic de la Filmoteca Valenciana, ha col·laborat en l’edició del llibre Anita Giner. L’estrela del cinema valencià dels anys vint, de l’historiador i arxiver Joan Miquel Almela Cots, publicat per l’Ajuntament de la Vall de Gallinera i la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera.

L’Arxiu Gràfic de la Filmoteca Valenciana ha col·laborat en l’edició d’esta monografia sobre la gran estrela valenciana del cine mut dels anys vint del segle passat amb fotografies i cartells de les pel·lícules que va protagonitzar Anita Giner.

Nascuda en 1902 a Vilallonga, en el si d’una família il·lustrada de la burgesia valenciana, Ana Giner Soler va debutar en el cine com a protagonista de La Dolores (1924), una adaptació del drama de Josep Feliu Codina, dirigida per Maximiliano Thous.

Gràcies a l’èxit del seu primer treball cinematogràfic, Giner es va consolidar com una de les actrius espanyoles més prometedores del cine mut. Maximiliano Thous va tornar a comptar amb ella en La alegría del batallón (1924), una adaptació de la sarsuela escrita per Carlos Arniches i amb música del mestre José Serrano. En esta ocasió, Ana Giner va tornar a formar parella amb l’actor i tenor valencià Leopoldo Pitarch, protagonista de La Dolores.

Amb la direcció de Thous, Ana Giner i Leopoldo Pitarch també van ser protagonistes de Nit d’Albaes (1925), una comèdia dramàtica de costums valencians, que era adaptació d’un drama musical amb llibret de José Guzmán i música de Salvador Giner.

Thous va mantindre la seua col·laboració amb ella en Moros y cristianos (1926), una ambiciosa producció que barrejava fantasiosos passatges històrics amb elements folklòrics propis del drama rural. Per desgràcia, la pel·lícula no va arribar a acabar-se ni a estrenar-se per problemes financers.

La Filmoteca Valenciana conserva una àmplia documentació sobre el rodatge en el seu Arxiu Gràfic. En 1993, una còpia de la pel·lícula va ser recuperada gràcies als hereus de Thous i restaurada per l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca en el laboratori L’Immagine Ritrovata de Bolonya.

Amb motiu del centenari de la pel·lícula, la Filmoteca Valenciana té prevista una projecció de Moros y Cristianos per a finals d’octubre, coincidint amb la celebració del Dia de Patrimoni Audiovisual.

Després de tres anys allunyada de la pantalla, Ana Giner va reaparéixer en un paper secundari en la producció catalana L’auca del senyor Esteve (1929), opera prima de Lucas Argilés, basada en l’obra teatral homònima de Santiago Rusiñol. La pel·lícula va ser un fracàs i Giner no va tornar a aparéixer en el cine. 

Després de la seua retirada definitiva, l’actriu va centrar la seua activitat en causes polítiques, socials i humanitàries. Durant la Guerra Civil va treballar com a supervisora adjunta d’un hospital militar del bàndol republicà a Albacete, a on va conéixer el brigadista anglés Frank Ayres, que es convertiria després en el seu marit.

En finalitzar la contesa, el matrimoni es va exiliar a Londres. En 1968, Ana Giner va decidir tornar a Espanya amb el seu marit i es va instal·lar en Benialí, juntament amb la seua germana Consuelo. Allí, l’actriu va morir en 1974.