• La valenciana Helena Cortesina va ser la primera dona a produir i dirigir un llargmetratge a Espanya
• La nova edició inclou un llibret amb material promocional del llargmetratge Flor de España, la pel·lícula que va dirigir i va produir Cortesina en 1921

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, i la Mostra de València-Cinema del Mediterrani han reeditat el llibre Helena Cortesina. Una cineasta pionera en España, escrit per la cineasta i crítica de cinema Irene de Lucas Ramón.

El director general de l’Institut Valencià de Cultura, Álvaro López-Jamar, ha assenyalat que, “amb la reedició d’este llibre, tant l’IVC com la Mostra de València volen recordar una figura molt destacada de la cultura valenciana durant les primeres dècades del segle XX, que va ser també una de les grans pioneres del cinema espanyol”.

Helena Cortesina s’ha mantingut en l’oblit durant molts anys, a pesar de ser la primera dona que va dirigir i produir un llargmetratge a Espanya i una artista polifacètica, vitalista i incansable, que des de molt jove va triomfar en el teatre, la dansa i el cinema.

Sobre la reedició del llibre, el director artístic de la Mostra de València, Eduardo Guillot, ha destacat que, “tenint en compte la rellevància de la troballa de La Filmoteca Valenciana i l’enorme interés que va suscitar l’estudi d’Irene de Lucas dedicat a Helena Cortesina que Mostra de València i l’IVC van publicar en 2023, ens pareixia molt oportú fer esta nova edició actualitzada i que el llibre passe a formar part de les col·leccions de La Filmoteca, la qual cosa permetrà que tinga una nova vida i servisca per a continuar difonent la figura de la cineasta valenciana, objectiu principal del projecte des del principi”.

La nova edició inclou un llibret amb material promocional del llargmetratge Flor de España, la pel·lícula que va dirigir i va produir Cortesina en 1921. El llibret va ser trobat recentment per l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana.

Amb portada del cèlebre cartellista valencià Luis Dubón, el llibret va ser imprés per l’empresa Sacadura Ltd, que va comprar els drets de distribució de la pel·lícula.

El llibret inclou un tractament detallat de l’argument, amb menció a noms de personatges i referències a intrigues i trames de la història que es desconeixien fins ara.

També es reproduïx una conversa dels protagonistes amb quatre línies de diàlegs dels cartons, ja que la pel·lícula era muda, i diverses imatges inèdites del film. En este fullet promocional figuren un fragment d’un article de premsa d’El Mercantil Valenciano i una entrevista amb José María Granada, guionista de la pel·lícula.

Sobre Flor de España, Irene de Lucas ha recordat que “les actrius productores no sempre dirigien, però ella s’atrevix a fer-ho i, a més, protagonitza el film. En la nostra investigació hem descobert que la pel·lícula es va estrenar primer a Cuba en 1922 i a Puerto Rico en 1923. Després va estar en cartell sis anys a Espanya i l’ajudà a aconseguir el seu objectiu: Cortesina va entrar en el circuit teatral com a actriu gràcies al reconeixement que li va donar esta cinta”.

Una biografia apassionant

Elena Cortés Altabas, més coneguda com a Helena Cortesina (València, 17 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 7 de març de 1984), va ser ballarina, actriu de cinema i teatre, empresària teatral i una de les primeres directores i productores de cinema espanyoles. Dona molt avançada per a la seua època, va ser també model de Sorolla i amiga de Federico García Lorca i d’altres autors de la generació del 27.

Va debutar en la dansa quan tenia només tretze anys, va protagonitzar el seu primer film i va crear la seua pròpia productora de cinema amb dèsset. En la primavera de 1921 va produir, va dirigir i va protagonitzar la seua primera i única pel·lícula com a cineasta, Flor de España, amb díhuit anys acabats de fer.

La seua aventura cinematogràfica no tindria continuïtat, però seria determinant en la seua trajectòria artística, perquè el cinema va ser el trampolí professional que necessitava per a ingressar en companyies teatrals de renom, dedicant-se, d’ara en avant, fonamentalment a l’àmbit teatral.

Sobre la figura de la cineasta valenciana, Irene de Lucas ha assenyalat que “Cortesina és una persona especialment moderna per a l’època. Per exemple, mai es va casar a pesar que va tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cinema, directora i productora”.

“Per si no fora suficient, crea dos empreses teatrals. El més sorprenent és esta audàcia i la seua capacitat de reinventar-se en un context molt complicat. Durant la Guerra Civil mor la seua primera filla, marxa a l’exili embarassada i aconseguix, a pesar de tot, que la seua carrera no deixe de créixer”, ha explicat.

Sobre l’autora

Irene de Lucas Ramón és llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València. Directora i guionista de cinema, ha sigut premiada en festivals nacionals i internacionals pels seus curtmetratges Le Jeu de Dames (2008) i La Marelle (2012). Ha participat en l’organització de diversos festivals de cinema i ha cobert l’edició d’altres per a diferents publicacions.

És autora de nombrosos articles d’anàlisi cinematogràfica en revistes especialitzades i col·labora regularment en els monogràfics de les revistes Shangrila i Solaris. Entre els seus llibres figuren Los Olvidados. La violencia de los excluidos (2008) i Alice Guy en el origen del cine (2011).