• La reprospectiva de la seua obra comença el 6 d’octubre, a les 18:00 hores, amb la projecció d’El cochecito, de Marco Ferreri

La Filmoteca Valenciana dedica un cicle al cineasta Pere Portabella (Figueres, 1927) amb motiu del centenari del seu naixement, que es commemorarà en febrer de 2027.

La retrospectiva de la seua obra reunix la totalitat de la seua filmografia com a director, conformada per una dotzena de llargmetratges i migmetratges de caràcter avantguardista i documental, així com diversos curtmetratges. El cicle inclou així mateix una selecció de les pel·lícules que va produir des de finals dels anys cinquanta a través de la seua productora, Films 59.

La programació es desenrotllarà entre el 6 d’octubre i l’11 de febrer de 2027, data en la qual Portabella complirà cent anys. D’esta manera, la Filmoteca se suma a les més de cent institucions de tot el món que participen en Acció Portabella, un projecte impulsat per Filmoteca Española i Filmoteca de Catalunya per a commemorar el centenari del cineasta.

Productor i director, Pere Portabella ocupa un lloc destacat en la història del cine espanyol. El recorregut per la seua trajectòria invoca conceptes com a avantguarda, experimentació, resistència i política. Una pràctica artística arrelada en el seu context cultural, polític i històric i present en els festivals de cine i en museus i centres d’art com el MoMA, la Documenta de Kassel o el Centre Georges Pompidou, entre altres.

Com a productor, va contribuir a la modernitat cinematogràfica espanyola amb títols com Los golfos (1959), de Carlos Saura; El cochecito (1960), de l’italià Marco Ferreri i amb guió de Rafael Azcona; i Viridiana (1961), de Luis Buñuel.

Dia del cine espanyol

El cicle s’inicia el dimarts 6 d’octubre, a les 18:00 hores, amb la projecció d’El cochecito (1960), dirigida per Marco Ferreri i escrita per Rafael Azcona. La pel·lícula també forma part del cicle dedicat al guionista de La Rioja amb motiu del centenari del seu naixement. La historiadora cinematogràfica i tècnica de la Filmoteca Valenciana, Áurea Ortiz, serà l’encarregada de presentar la sessió.

Eixe mateix dia, a les 20:00 hores, es projectarà Los golfos (1959), de Carlos Saura, primera pel·lícula produïda per Pere Portabella amb Films 59.

Les dos sessions s’emmarquen en els actes del Dia del Cine Espanyol, que se celebra cada 6 d’octubre des de 2021 per a reconéixer la història i la labor cultural de la indústria cinematogràfica nacional. Des de la seua primera edició, la Filmoteca Valenciana participa en esta commemoració juntament amb altres filmoteques espanyoles i entitats culturals.

La programació continuarà el diumenge 11 d’octubre, a les 18:00 hores, i el dimecres 14 d’octubre, a les 20:00 hores, amb Viridiana (1961), la primera pel·lícula espanyola que va rodar Buñuel després del seu exili a Mèxic i França. Guanyadora de la Palma d’Or del Festival de Cannes, l’obra va ser posteriorment censurada a Espanya després de les protestes de l’Església pel seu contingut. En 2016 va ser triada millor pel·lícula espanyola de tots els temps en una enquesta realitzada per la revista Caimán Cuadernos de Cine.

Pere Portabella, director

Com a cineasta, Pere Portabella ha desenrotllat des de Catalunya una obra radical i inclassificable des de fa sis dècades. Va debutar com a director amb el migmetratge No compteu amb els dits (1967), un poema cinematogràfic amb el qual inicia la seua col·laboració amb el poeta Joan Brossa i que partix de la idea de construir una pel·lícula encadenant una sèrie d’anuncis, a l’estil de les publicitats que es projectaven en els cines de l’època.

El seu primer llargmetratge, Nocturno 29 (1968), protagonitzat per Lucia Bosé i Mario Cabré, pretén connectar el cine amb l’avantguarda de les altres arts i reunix creadors com Joan Brossa Carles Santos, Josep Maria Mestres Quadreny, Antoni Tapies, Antonio Saura i Joan Ponç.

Els dos treballs es podran vore els dies 15 i 16 d’octubre, a les 18:00 i les 20:15 hores respectivament.

La programació continuarà amb Vampir-Cuadecuc (1970), filmada en 16 mil·límetres durant el rodatge d’El Conde Drácula, de Jesús Franco. La pel·lícula altera les converses narratives mitjançant l’eliminació del color i la construcció d’una proposta sonora desenrotllada juntament amb Carles Santos. La sessió del 15 d’octubre estarà presentada pel crític cinematogràfic Ramón Alfonso. La cinta es tornarà a projectar el diumenge 18 d’octubre, a les 18:00 hores.

El divendres 23 d’octubre, a les 18:00 hores, i el diumenge 25, a les 20:00 hores, serà el torn d’Umbracle (1972), una obra protagonitzada per Christopher Lee que transcorre en una Barcelona de somni.

La programació d’octubre conclourà amb una sessió dedicada als curtmetratges. Els tres primers, dirigits per Carles Santos i produïts per Pere Portabella: L’àpat (1967), L’espectador. Habitació amb rellotge. La llum. Conversa (1967) i Preludi de Chopin, opus 28, núm. 7 (1969). Els quatre restants, dirigits per Pere Portabella amb música i actuacions de Carles Santos: Play back (1970), Acció Santos (1973), La tempesta (2003) i Visca el piano! (no al no) (2006).

Portabella va formar part del Grup de Treball, col·lectiu d’artistes actiu entre 1973-1975 centrat en la reflexió al voltant dels límits i la naturalesa de la pràctica artística des d’una perspectiva crítica i en la defensa de la funció social de l’art, en sintonia amb altres corrents internacionals. El cim de totes estes preocupacions és Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública (1976), un retrat coral de les alternatives polítiques que s’obririen després de la mort de Franco i un reflex del desig de canvi social.

Durant la Transició, Portabella es va centrar en l’àmbit polític institucional, exercint com a diputat i senador. En 1989 va tornar al cine amb Pont de Varsòvia, una ficció aparentment més convencional però tan política com la seua obra anterior, al voltant de la situació d’Europa en el moment de la caiguda del mur de Berlín.

Amb El silenci abans de Bach (2007) reprén algunes de les seues investigacions sobre la música i la seua relació amb la imatge. En 2015 va compondre una segona part d’Informe general, amb el subtítol El nuevo rapto d’Europa, un retrat de la crisi sistèmica, del nou protagonisme ciutadà davant d’esta i de la recuperació de la política per la gent comuna.