THAUMA

L’obra es tracta d’un poema escènic completament visual i sense diàleg, centrat en la sorpresa i la capacitat de meravellar al públic. Esta peça crea un terreny poètic on es confonen dalt i baix, fons i figura, el que és gran i el que és petit, oferint diferents maneres de veure el mateix. De fet, el títol, ‘Thauma’, prové d’un terme grec que significa sorpresa, astorament, acte de meravellar-se.

Xxxt! Aristòtil, en el primer llibre de la seva Metafísica, assenyala el thauma - sorpresa, asombro- com l’origen del coneixement i la filosofia. La sorpresa (asombro) comporta un trencament amb el món, una escissió, un sentiment radical d’extranyesa davant la realitat
coneguda.