ELECTRA

SINOPSI:
Allò que faria invivible la vida, allò de què ens cal fugir al més prompte possible, el teatre ho vol. Com una mà que sostinguera un foc només per a veure’l, l’afirma, el busca i el recrea. El teatre beu, menja i es reproduïx en el que nosaltres rebutgem i bandegem per ser impossible de dur a terme en la “vida real». Electra és la trajectòria d’una flama sostinguda que desafia els seus i l’actuació a no deixar caure el foc i a apujar l’aposta del teatre fins on calga. Nosaltres li hem dit «Sí» a esta Electra i a l’aventura d’abordar una tragèdia grega que també és, per a nosaltres, éssers dramàtics, allò que no es pot interpretar. Amb el Sí sostingut arribem fins ací per a llançar esta promesa a l’arena del teatre, en el qual, com en la tragèdia, no tot és a les nostres mans.

FRAGMENT ENTREVISTA A FERNANDA ORAZI PER AL TEATRO DE LA ABADÍA DE MADRID:
TORNAR A LA TRAGÈDIA? M’agrada pensar que és més prompte anar cap als clàssics grecollatins o deixar-ho vindre a nosaltres que no un “tornar”. “Tornar” vol dir que ja vam ser allí i per tant que això ‘ja ho coneixem’, i no és així en el nostre cas. Este material se’ns va revelar en els assajos com absolutament nou. Nosaltres vam haver de propiciar l’escena per a deixar que ens parle, per a escoltar-ho, perquè ens faça algun efecte i actue entre nosaltres. Esta relació ens va donar una experiència de creació distinta que no s’assembla a unes altres. Tal vegada la dimensió clàssica d’un clàssic és eixa capacitat de donació d’una experiència sempre nova i una altra en la mesura en què no ens relacionem amb aquell com una cosa ja coneguda. És igual de quin clàssic estiguem parlant, el que no és igual és si la nostra intenció és conquistar-lo amb els nostres prejudicis o conéixer-lo.    
Fernanda Orazi
 
PREMIS:
Premi MAX espectacle revelació (2024)
Premi MAX millor versió (2024)
Premi GODOT millor direcció (2024)