El cancionero de Uppsala

En breu, la nostra primera edició del Cançoner de Uppsala complirà 20 anys. Va ser una edició patrocinada per la Biblioteca Valenciana que deu molt a la iniciativa de José Luis Villacañas, en altre temps responsable de la Direcció general del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana, i a Inmaculada Tomás (†), directora del Institut Valencià de la Música, als qui sempre agrairem la seua confiança en haver-me encarregat l'edició crítica d'un dels més bells repertoris cancioneriles del Renaixement. El resultat es va veure plasmat en dos volums, un d'ells dedicat a la reproducció facsimilar de l'únic exemplar que s'ha conservat de l'imprés que Jerónimo Scotto va editar a Venècia en 1556; l'altre a la seua transcripció musical, acompanyada d'un estudi i un aparell crític. No era la primera vegada que s'editava aquest repertori i l'imprés havia sigut objecte prèviament de dues reproduccions facsimilares, malgrat la qual cosa l'edició de 2003 del Cançoner de Uppsala es va esgotar al cap d'un temps.

En plantejar-nos la seua reedició ens enfrontem a una disjuntiva. Una opció era la de reimprimir, sense més, els dos volums. Però ocorre que recentment la Biblioteca de la Universitat de Uppsala, que és on es conserva l'imprés, l'ha posat a la disposició del públic en format electrònic i això fa innecessària, amb caràcter general, una nova reproducció en paper. Cas diferent és el del volum amb l'estudi i transcripció, degut sobretot al format en què es va editar la música, incòmode per a l'intèrpret, i a uns certs errors que es van lliscar de manera involuntària.

Si a això li sumem algunes noves dades que en els últims anys han anat aflorant entorn del repertori del Cançoner, en particular els que tenen a veure amb la vida i obra d'un dels seus autors millor representats, Matheo Fletxa el Vell, així com els derivats de l'accés cada vegada més ampli a bases de dades especialitzades, l'opció de reeditar el volum revisat i posat al dia ens va semblar la més oportuna. En funció de l'agilitat de la nova edició, fusionem alguns dels apartats de la secció dedicada a les «Notes crítiques», encara que el seu contingut no canvie excepte en qüestió de detall. Tant en aquesta secció com en la resta del volum canvia el sistema de referències bibliogràfiques, per motius de síntesis i per coherència amb les nostres edicions de les obres de Matheo Fletxa i Pedro de Pastrana, aparegudes en data posterior a la del Cançoner de Uppsala i patrocinades pel mateix organisme cultural. Quant a l'edició de la música, passem a assenyalar en lletra cursiva en lloc d'entre claudàtors les repeticions suggerides del text, quan no les porta l'imprés original. Tot això d'acord amb el bon amic Jorge García, responsable del servei de publicacions del Institut Valencià de Cultura, gràcies a l'obstinació i l'interés de la qual aquesta reedició del Cançoner de Uppsala ha sigut possible.