Obres per a piano

Es tracta de tres peces:  ‘Danza de una noche de plenilunio’ (1931-32), ‘Suite-ofrena a Lluís Milàn’ (1943-44) i ‘Fragments del ballet Marinada’ (1957-72) totes adaptacions d'altres treballs orquestrals de Garcés, que el compositor va refer com a obres independents.
Garcés era un músic autocrític, amb una producció curta, més inclinat a revisar la seua producció al llarg dels anys que a escriure molta música nova. Es va formar amb Manuel Palau Boix i va desenvolupar una vocació tardana que va donar els seus primers fruits al principi de la dècada dels trenta del segle passat, quan va formar part de l’anomenat Grup dels Joves, amb el qual cinc compositors que començaven la seua trajectòria pretenien revitalitzar la vida musical valenciana en clau nacionalista, encara que la Guerra Civil va portar-los per diferents camins.
Segons el musicòleg Josep Pasqual Hernández Farinós, responsable d’esta edició, el llenguatge de Garcés va ser avançat i innovador dins el context creatiu valencià del seu temps. Va combinar nacionalisme i impressionisme en una primera etapa i va evolucionar cap al neoclassicisme en temps posteriors.
En concret, la ‘Danza de una noche de plenilunio’ pertany al ballet ‘Pasionaria (Passionera)’ compost entre 1931 i 1932 sobre un argument de Juan Lacomba. L’obra per a piano ja va ser publicada per Jaume Piles en l’any 1935.
‘Suite-ofrena a Lluís Milán’ és una obra composta a Sagunt entre 1943 i 1944, que consta de quatre moviments en els quals es combinen diverses danses pertanyents al Renaixement i al Barroc, amb alguna altra referència valenciana: 'Albada', 'Sarabanda', 'Estampida' i 'Fol·lia', inspirades en el cèlebre compositor valencià per a viola de mà del segle XVI Luís Milán.
Garcés Queralt va gestar esta obra en un moment en què va trobar estímul i inspiració en la pianista Amparo Garrigues, formada a París com a clavecinista amb Wanda Landowska, pionera en la interpretació amb instruments antics.
L’última obra integrada en este volum correspon a extractes pianístics del ballet ‘Marinada’, compost durant la dècada dels anys quaranta i acabat a París entre 1948 i 1949 després de la supervisió del compositor francés Georges Auric. La versió orquestral de ‘Marinada’ va ser interpretada en 2022 per l'Orquestra de València.