IVC > Arts escéniques > Agenda > THE RIOT ENSEMBLE

25 de setembre de 2021 · Auditori i Palau de Congressos de Castelló

ENSEMS

THE RIOT ENSEMBLE

SALA SIMFÒNICA

Horaris: Dissabte: 19.30 h

Preus: 6€

És alhora una meravella i un horror de la nostra era que les cançons de l'extinció es conserven. A internet podem trobar -en forma digital i per sempre- els sons de les espècies que ja no existeixen. Cançons escoltades i conservades en paisatges aliens, en bucle i reproduïts fins ... quan? Si busca a Google l'au Hawaià Kaua'i 'ō'ō, pot escoltar la seua cançó corbada, circular. No obstant això, aquest ocell era l'última de la seua espècie; va morir fa tres dècades.

Recentment, la humanitat s'està adonant del mal que està fent el seu ímpetu sense fre per adquirir, ocupar i consumir. En el seu primer moviment, Anthropogenic debris ("Runes antropogèniques"), l'obra de Liza Lim Extinction Events and Dawn Chorus ("Esdeveniments de la Extinció i el Cor de l'Alba") estableix el to de la crisi ecològica. La runa en qüestió són les acumulacions vastes de plàstics que han acabat en els oceans del món i que s'han acumulat en les corrents circulatòries (anomenades «girs») en gegantins remolins d'escombraries contaminants. Mentre giren, atrauen els plàstics i després els piquen fins que siguen partícules més diminutes i perilloses, les quals en si són una amenaça existencial a la vida sobre la Terra. A més d'una gran làmina de cel·lofana que la secció de percussió va absorbint, la peça de Lim està farcida de representacions de bucles i girs, a més de la degradació i la pèrdua: Lim transcriu la cançó del Kaua'i 'ō'ō, recicla la seua pròpia música solista per a violí basada en els gravats d'un mapa xinès de segle IX i introdueix al·lusions a la música històrica amb la forma del compàs de la peça tardo-romàntica de Leos Janacek, On an Overgrown Path. Tots representen formes d'extinció. El mapa d'estrelles es va crear cinc-cents anys abans de l'astronomia d'Occident, però la història ha esborrat aquell assoliment. La crida d’aparellament del Kaua'i 'ō'ō mai tindrà resposta. Janacek va descriure la seua obra, deformada fins a ser irreconeixible en la peça de Lim, com forjada de records «tan valuosos per a mi que no crec que desapareguen mai».

La circulació també comporta un lliscament: a mesura que la runa torna en bucle, ens parla del passat i del seu present. Les esllavissades succeeixen en cada nivell, siguen els timbres dels instruments de metall tocant sons a mitja vàlvula inestables (com en l'obertura de duet entre la trompa i la trompeta) o el lliscament de la identitat a escala més gran en el quart moviment, on un violí solista intenta «ensenyar» o transmetre la música de Lim a un percussionista tocant un tambor de fricció rudimentari.

L'últim moviment es basa en un altre fenomen real -i extraordinari- de cant: el «cor de l'alba» de peixos d'escull que passa amb la llum canviant del matí. Lim recrea aquesta massa de sons aspres i clics a través del so de Waldteufels (tambors de fricció petits) i brunzidores donant voltes en l'aire en un efecte alhora visual, tàctil i sònic. El plàstic torna, aquesta vegada en la forma d'un tub d'un metre de longitud que en teoria eixampla la tessitura d'un contrafagot per sota de l'oïda humana. L'última cançó resulta ser una que no podem conèixer ni comprendre, assenyalant un futur que potser no és el nostre.

Parlant sobre l'Escola de Frankfurt, li va dir Lukács a Adorno: "Estan vostès allotjats al Gran Hotel Abisme", fent referència a la seua manera de vida plena de comoditats mentre criticaven un món capitalista a la vora del col·lapse. La contínua sensació que alguna cosa està a punt de trencar-se ens fa plantejar-nos el passat com un lloc aparentment segur, lineal, direccional. Mirem el futur amb desconfiança, a penes podem veure’l i imaginar-lo, apareix distorsionat. El present es torna absurd i la por ens paralitza a l'hora de prendre acció, creant-se buits i incertesa. De la mateixa manera que Benjamin plantejava el temps com constel·lacions, podem recuperar aquesta visió per entendre la situació actual i buscar un motor de canvi.

Aaron Holloway-Nahum, director 
Kate Elizabeth Lester, flauta
Ausiàs Garrigós Morant, clarinet baix
Philip Haworth, oboè
Fraser Tannock, trompeta
Andrew Connington, trombó
Nick Ireson, tuba
Sarah Saviet, violí
Stephen Upshaw, viola
Louise McMonagle, violoncel 
Marianne Schofield, contrabaix 
Claudia Maria Racovicean, piano
Samuel Willson, percussió

PROGRAMA
Extinction Events and Dawn Chorus (2018) Liza Lim (1966) 40’       

Gran Hotel Abismo (2021) Claudia Cañamero (1995) 10’ (encàrrec de l’IVC)

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Arts escèniques

Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València

Tel. 963 539 200
escena_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info