L'Òpera Oblidada

València comença el segle XIX amb l'art operístic a la vora de la desaparició. En tres dècades, però, recuperarà la puixança de què havia gaudit i acabarà formant part del circuit líric europeu. El lector que tinga la curiositat de resseguir aquesta evolució se sorpendrà davant la paradoxa que presenta una societat endarrerida -però de dinamisme creixent- que fou capaç de revifar-ne la representació i inaugurar el teatre d'òpera més important d'Espanya al final del regnat de Ferran VII. Pel camí, l'art operístic es veié interromput contínuament per les revoltes polítiques, la guerra, les epidémies, les aturades pel calendari litúrgic i el dol per la mort de membres de la realesa. A més, l'òpera havia de sobreviure a la censura, les càrregues fiscals, la Inquisició i la imposició legal del castellà com a llengua escènica, que condicionaren la forma i l'extensió del génere.
A través del llibre, l'espectador assistirà a les quatre-centes representacions documentades entre 1801 i 1833, descrites en el seu context històric. S'hi analitza l'arribada de l'opera francesa abans de la invasió napoleònica, la fi de les obres classicistes i l'esclat del rossinisme.
En el moment de la mort del rei es narrarà el trànsit de l'òpera des de la vella Botiga de la Balda al Teatre Principal. Aquest trànsit coincidí amb l'ecolosió de  l'òpera belcantista en la llengua original i el retorn a València d'artistes italians de primeríssim cartell, que consolidaren l'art líric com un fenomen molt rellevant en la vida social i cultural valenciana.