EL AGUA

És estiu en un xicotet poble del sud-est d’Espanya. Una tempesta amenaça amb tornar a desbordar el riu que el travessa. Una vella creença popular afirma que algunes dones estan predestinades a desaparéixer amb cada nova inundació perquè tenen “l’aigua dins”.

> El cinema lliure i heterodox de la valenciana Elena López Riera enlluerna en un primer llargmetratge amb moltes capes i contrastos. En El agua torna al més proper –la seua Oriola natal– per a construir un relat universal en el qual es fonen la mirada realista i els elements fantàstics. Per a fer-ho, partix d’una llegenda popular de la zona que ha utilitzat la por atàvica al desbordament del riu per a controlar a les dones. Una pel·lícula bella i enigmàtica.