LÁZARO

LÁZARO és una adaptació lliure del clàssic espanyol El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro va canviant d'amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com el Cec, el Moro, el Secreta; la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. La música i els amics, condensats en el personatge de Marco, el músic en escena, permeten finalment a Lázaro convertir-se en el seu propi amo.
LÁZARO està comptada amb una estètica Hip hop, arribant a ser a vegades el motor del joc escènic, usant elements de break danse com el footwork, els freezes i el popping, entre altres. S'utilitza el rap per a narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida del personatge. «Encara que siguem pobres, encara que siguem al carrer, hem de saber de màrqueting per a sobreviure».
Xst! Quan la fam m'arrapa per dins, ell mateix em dóna menjar. Ell conta la meua història. La història de com vaig deixar de tindre amo per a ser el puto amo.