Piedra y encrucijada

Una pedra. Una pedra i una cruïlla de camins. De la pedra ix la veu d’un autor teatral, un demiürg que ens situa en un erm aragonés. Aquest dramaturg ens avisa de l’entrada en escena d’un actor que té pànic a l’escena. Quan finalment ho fa, descobrim que l’autor i l’actor que estan en escena són la mateixa persona, que al seu torn és el dramaturg real de la peça. Així comença la que segurament és l’obra més trencadora de Paco Zarzoso. S’estableix un joc teatral i de metallenguatge durant tota l’obra. Una vegada i una altra s’hi trenca la quarta paret. S’hi torna a construir, i s’hi torna a trencar. Cada vegada que l’espectador creu saber què hi està veient i es relaxa, el tornem a resituar amb un element nou. És un treball que bascula entre la representació abstracta, el realisme de Txékhov, la metateatralitat i l’humor absurd. Això sí, aquest joc sempre està al servei d’allò que volem contar i suggerir.

Xst! Què fem…? ¿Ens fem alcohòlics? ¿Continuem fent teatre? ¿Treballem en una fàbrica i tenim una jubilació digna? ¿Mamprenem un viatge per Sud-amèrica? ¿Ens tirem a les vies del tren? L’obra parla de l’entusiasme, de la passió, de la vida, de què és la vida per a cada persona, de les ganes de tindre una vida digna, de com es pot ser feliç…