IVC > Canal #QuedatACasa_8

13 de maig de 2020

Canal #QuedatACasa_8

Hui us presentem la octava entrega de continguts del Canal #QuedatACasa de l'Institut Valencià de Cultura. 
Durant tota aquesta setmana podreu continuar gaudint dels continguts de la setena setmana, a la qual afegim hui noves propostes d'arts escèniques, audiovisuals, música i arts plàstiques. 

Cada dijous us oferirem una nova selecció de continguts en obert per a ajudar-vos a que el temps d'aquesta quarantena passe més ràpid gaudint de la cultura i del talent fets a casa.

 

MÚSICA

 

:: TO-CA-TI-CO-TO-CA-TÁ  de Carles Santos

Cor de la Generalitat Valenciana


Carles Santos, 1940/2017

Carmen Avivar, soprano

Dolors Ricart, directora invitada

Vos presentem la nova proposta del Cor de la Generalitat per a aquests temps de confinament.

Si primer va ser la polifonia de Mozart, per a continuar amb Il trovatore de Verdi, l’obra que hui presentem complementa les diferents facetes de l’activitat artística del Cor.

Carles Santos i el Cor de la Generalitat, llavors Cor de València, van iniciar la seua col·laboració l’any 1989 amb l’obra Tramuntana Tremens. Aquest espectacle es va presentar als principals festivals europeus i als escenaris de teatres de primer nivell. L’èxit als festivals de Krems (Àustria), Aarhus (Dinamarca), Sant Brieuc (França), Hamburg ( Alemanya), Nantes i Lió (França) en més de 15 ciutats holandeses i en teatres com el María Guerrero de Madrid, Théâtre de l'Odéon de París, Pérez Galdós de La Palmas, Mercat de les Flors de Barcelona o el Principal de València va suposar el començament d’una estreta relació artística que es va mantenir fins a la defunció del genial compositor de Vinaròs.

Després vindrien les Olimpiades de Barcelona 92, en les quals el Cor no sols va gravar les composicions de Santos sinó que va actuar en directe en la cerimònia de clausura. El 2003 va participar en l’espectacle Lisístrata a les Naus de Sagunt i al Teatre Romà de Mèrida. Durant 2016 i 2017 van presentar per diferents escenaris de tota Espanya Cantúria Cantada, obra en la qual s’arrepleguen els números corals de moltes les seues obres. En una de les seues últimes actuacions, en la Gala de lliurament dels premis MAX el 5 de juny de 2017 al Palau de les Arts de València, Carles Santos va interpretar amb el Cor de la Generalitat l’obra que hui presentem, TO-CA-TI-CO-TO-CA-TÁ.

La col·laboració amb Carles Santos ha suposat un element diferenciador del Cor de la Generalitat amb altres cors professionals europeus, i li ha permés d’aconseguir una versatilitat escènica que ha sigut reconeguda per tots els directors d’escena amb els quals ha treballat posteriorment.

Aquest enregistrament ha sigut realitzat pel Cor de la Generalitat des dels seus domicilis, amb la participació de Dolors Ricart com a directora convidada (ja va dirigir Cantúria cantada en la qual estava integrada aquesta obra), Carmen Avivar, soprano, Jordi Blanch, director assistent i Francisco Perales, director artístic i musical.

Agraïm a la Fundació Caixa Vinaròs la seua col·laboració en facilitar-nos la utilització de l’enregistrament de Carles Santos de l’any 1982 inclosa en aquest muntatge.
 



TO-CA-TI-CO-TO-CA-TÁ YouTube

 

:: SIMFONIA núm 1 en re major, de Gustav Mahler

Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana
Pablo Rus Broseta


 

I. Lento-siempre sosegado

    II. Scherzo: Poderosamente agitato, pero no demasiado rápido

    III. Marcha fúnebre: solemne y mesurado, sin rezagarse

    IV.  Agitato

 

L'enregistrament que hui presentem correspon a un dels quatre concerts programats per la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) amb motiu de la seua trobada d'estiu de 2018. Va ser realitzada el 25 de juliol de 2018 en el Palau de la Música de València, sota la direcció de Pablo Rus Broseta, director artístic i musical de la JOGV. 

 

Mahler va començar la seua Simfonia núm.1 en 1884, quan  comptava 24 anys, i la va finalitzar en 1888. La seua estrena mundial va ser a Budapest, el 20 de novembre de 1888, amb l'Orquestra Filharmònica de Budapest dirigida pel compositor. 

Al principi l'obra va ser concebuda com un llarg poema simfònic en cinc moviments, sota el nom de Symphonische Dichtung in zwei Teilen. Però, a causa del rebuig produït en part de la crítica i públic, Mahler realitzaria successives revisions fins a adoptar la seua forma definitiva en 1897, estructurada en quatre moviments. 

L'obra es va publicar a Viena en 1899 sota el  títol Simfonia núm. 1 en re major, i amb un augment significatiu de l'orquestració en la secció de vents. Mahler realitzaria l'última revisió en 1906,  la qual va ser publicada per Universal Editions de Viena. 

Per la seua gran riquesa melòdica, aquesta simfonia és una de les més valorades de Mahler, interpretada a les sales de concert de tot el món.






Sinfonía nº 1 en re mayor en YouTube


 

AUDIOVISUAL

 

:: LA FESTA DEL CURT A CASA #8

 

BARES QUÉ LUGARES

Ficció. 46’

Els estem tirant molt de menys, però de moment hem de conformar-nos amb veure històries que succeeixen totalment o parcialment en restaurants, bars o cafeteries. En aquesta sessió els i les protagonistes filosofen, juguen, discuteixen, i hi ha qui fins aprén idiomes mentre lliga en un bar.

 

= HIDRÓLISIS 

Sergi Miralles. 2012. 9'

Un innocent joc portarà Fran i Laura a descobrir que la seua relació no és tan perfecta com creien. Hidrólisis és una història sobre la química en les parelles, i un poc més...



Hidrólisis Vimeo



= CRUCES

David Martínez i Pablo Esparza. 2006. 15'

Una nit de tardor. Un bar a la meitat del camí. Des de l'interior de la barra observar una partida de cartes i, després dels cristalls, al lluny, les llums fugaces de l'autovia, com sempre. L'únic viatge possible, el del llibre d'anglès. En les estones entre cafè i cafè, apunts i algun dibuix d'una ciutat distinta. Un cotxe sol al matí següent, la mirada d'una desconeguda a través de la finestra entelada. Com un espill.




Cruces a Vimeo

 

= PIVA

Jaume Quiles. 2015 · 10'

пиво /ˈpi.vo/

L'única paraula que es creuen una cambrera i un repartidor és “piva”.



Piva a Vimeo


 

= APOLO81

Óscar Bernàcer. 11’50’’. 2015

Apol·lo o Caputxeta. Fletxa o cuirassa. Aposta el teu amor. Entra dins del joc.



Apolo81 a Vimeo
 



= TREINTA SEGUNDOS

Alejandro Portaz. 2014. 30’'

Trenta segons en un bar.



Treinta segundos Vimeo

 


:: PEL·LÍCULES RECUPERADES

 

LA OBRA DEL FASCISMO. España, 1936


Els arxius fílmics tenim la funció de recuperar, restaurar, conservar i difondre el patrimoni audiovisual. Aquest patrimoni és contenidor de memòria històrica. Per a no oblidar, proposem aquesta setmana La obra del fascismo, estremidor reportatge produït pel Socorro Rojo Internacional en 1936. El SRI apareix a Espanya com a organització assistencial en 1934, i durant la Guerra Civil juga un paper fonamental en la centralització i distribució de l’ajuda sanitària internacional. La pel·lícula en suport nitrat, de gran fragilitat I inestabilitat, fou recuperada en 1991 gràcies al generós dipòsit d’un particular, i restaurada deu anys després.



La obra del fascimo. España, 1936, a Vimeo

 





ARTS ESCÈNIQUES

 

:: UN VIATGE AL TEMPS PERDUT


Quines històries envolten la fundació dels nostres grans teatres històrics i com s'han anat transformant en el temps?
Amb la seua arquitectura centenària, testimonis de tota classe de canvis socials, els teatres reflecteixen la nostra història. Aquests tres documents formen part de la sèrie produïda per À Punt, Ciutats desaparegudas, en la qual rastregen les formes perdudes de les ciutats i pobles valencians, i ens proposen un breu viatge cap endarrere en el temps escènic en un flashback hipnòtic.





Veure Ciutats desaparegudes, capítol 7Teatre Principal de Alacant
Veure Ciutats desaparegudes, capítol 2Teatre Principal de Castelló
Veure Ciutats desaparegudes, capítol 11Teatre Principal de València




 

ARTS PLÀSTIQUES

 

Espai d'Art Contemporani de Castellón

 

Es tracta d'una sèrie de vídeos breus en què es convida una sèrie d'artistes perquè facen la lectura d'una imatge que prèviament hauran triat. A través d'un format diferent, ja que implica presentar la imatge i fer la seua lectura o anàlisi en la veu i el pensament del convidat.

Una veu / una imatge sorgeix del desig de voler ampliar i explorar diferents formats per a l'anàlisi de les imatges. El format de vídeo ens permet detindre'ns en la superfície de la imatge i viatjar, i interactuar amb aquesta a partir del so i els elements visuals. També ens permet submergir-nos en la veu, que és un segell distintiu i únic de cadascuna de les persones a les quals convidarem.

L'exposició àmplia la seua presència en el Museu fins al 13 de setembre.

= María Virgínia Jaua sobre UNA VEU / UNA IMATGE



Una Veu, Una Imatge / Una Voz, Una Imagen, a Vimeo




María Virginia Jaua ens ensenya el catàleg de l'exposició a Vimeo

Catàleg de l'exposició UNA VEU / UNA IMATGE
 

 





 

 



 

 

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

IVC

Tel. 963 539 300
ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info