ANY BERLANGA

Són set dels títols més coneguts de la seua filmografia, un conjunt que inclou diverses obres mestres i pel·lícules fonamentals de la història del cinema espanyol, convertides en grans clàssics, i en les que es pot comprovar l'evolució del seu cinema i la seua mirada àcida i crítica sobre la realitat espanyola en particular i la condició humana en general. 



Amb la seua primera pel·lícula en solitari, Bienvenido Mr. Marshall (1952), Berlanga va aconseguir un gran èxit, dos premis en el festival de Cannes i un retrat fidel, en clau metafòrica i de comèdia, de la situació real d'un país que intentava eixir d'una llarga i dramàtica postguerra. Aquest to de comèdia i denúncia en to amable continua amb Calabuch i es tanca amb Los jueves, milagro (1958), massacrada per la censura. Després d'uns anys sense dirigir, la mirada social va abandonar el to amable, virant cap a l'humor negre, i es va fer molt més acerada i implacable amb la col·laboració amb el guionista Rafael Azcona. Una col·laboració que va començar amb dues obres mestres: Plácido (1961), nominada a l'Oscar de Hollywood a la millor pel·lícula estrangera, i El verdugo (1963). 



Després de l'arribada de la democràcia, Berlanga filma La escopeta nacional (1978) en la qual ofereix un retrat inmisericorde del franquisme sociològic i els limítrofs del poder i inicia una trilogia que, hui dia, resulta imprescindible per a comprendre el període de la Transició. I en 1985 realitza la primera comèdia del cinema espanyol sobre la guerra civil, La vaquilla, rebuda no sense polèmica donat el seu to amarg i gens complaent.