Maximiliano Thous, escriptor i director

MAXIMILIANO THOUS (PRAVIA, ASTURIAS, 1875 - VALÈNCIA, 1947)

Dipòsit realitzat l'any 1988

  • Documentació escrita i gràfica relacionada amb la seua filmografia.
  • Abundant material divulgatiu sobre rellevants esdeveniments cívics de la València dels anys 10, 20 i 30.
  • Els documents més significatius del llegat de Maximiliano Thous han sigut digitalitzats per l’equip responsable de l’Arxiu Gràfic de l’IVAC. En breu, aquests documents podran consultar-se a través de la pàgina web.

Carrera professional

Periodista, polític, poeta, autor teatral i director cinematogràfic. Maximiliano Thous va ser una de les figures més representatives i influents de la cultura valenciana del primer terç del segle XX. Junt amb Blasco Ibáñez va ser un dels primers intel·lectuals valencians que reconeixen en l'espectacle cinematogràfic un mitjà d'expressió i el vinculen a la seua producció.

Va debutar com a cineasta en 1916 amb un reportatge sobre La fiesta de las muñecas, a què seguix en 1918 El milagro de las flores. En 1923 crea la productora PASTURA (Produccions Artístiques Cinematogràfiques Espanyoles), firma davall la que adapta cinc sarsueles a la pantalla: La bruja (1923), La Dolores (1924), La alegría del batallón (1924), Nit d'albaes (1925), el seu major èxit. Quasi immediatament després de l'estrena de Nit d'albaes, Thous comença els preparatius per a la que seria la seua última producció argumental. Es tractava de portar a la pantalla la sarsuela escrita per ell mateix i E. Cerdá amb música del mestre Serrano, Moros y cristianos (1926), però a pesar de les múltiples gestions que Thous va realitzar, no va trobar cap suport per a finançar la seua pel·lícula. Mai va arribar a estrenar-se, romanent desapareguda -o oculta- l'única còpia de la pel·lícula fins a la seua recent recuperació. Això va significar la paralització dels seus projectes de llargmetratge, posant-se així punt final a una de les poques alternatives que es van donar a València per a alçar una producció cinematogràfica autòctona en els anys vint. A partir d'esta data realitza una sèrie de documentals finançats per les institucions locals entre els que destaca Valencia protectora de la infancia, i els documentals sobre les tres províncies valencianes per a les Exposicions de Sevilla i Barcelona de 1929. Des d'eixe moment paralitza la seua activitat cinematogràfica, si bé manté contactes amb CIFESA a través del productor Aureliano Campa per a adaptar alguns projectes de la dècada anterior a les noves exigències del cine sonor, però sense obtindre resultats.

Historia del cine valenciano, Levante EMV
culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Audiovisuals i Cinematografia

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Tel. 963 539 300
audiovisual_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info