Patrimoni audiovisual: arxiu fílmic

L'Arxiu Fílmic de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) alberga les col·leccions de pel·lícules que conserva la Filmoteca  i treballa per a la recuperació, conservació i promoció del patrimoni audiovisual valencià. Entre les funcions pròpies de l'Arxiu cal destacar l'adquisició, conservació, catalogació, restauració i divulgació del patrimoni i la cultura audiovisuals, així com dels instruments tecnològics necessaris per a la seua producció i difusió.
 
Aquestes funcions s'executen a través de dues seccions: Recuperació, que s'ocupa de l'adquisició i la difusió dels fons audiovisuals, i Conservació, que s'encarrega d'analitzar els materials i del seu emmagatzematge, catalogació i restauració.
 
Des de 1995, data d'inauguració de la nova seu de l'Arxiu al Parc Tecnològic de Paterna, la Filmoteca gaudeix de l'estatus de membre de ple dret en la Federació Internacional d'Arxius Fílmics (FIAF), reconeixement just als importants treballs de recuperació i restauració, i a la gran millora de les condicions de conservació des del seu ingrés en la federació com a membre observador en 1989.

Recuperació

Per què recuperem?

En 1991 llancem la campanya de recuperació NITRAT 2000, inspirada en iniciatives similars de la comunitat arxivística internacional, sota el lema La Filmoteca Valenciana recupera els nostres rècords. Es tracta d'animar als particulars o professionals que posseïsquen materials cinematogràfics (pel·lícules, guions, posters, maquinària de projecció o de presa de vistes…) a donar-los o depositar-los en la Filmoteca per a la seua correcta conservació i eventual restauració. 
 
Com a arxiu regional, el major esforç es dirigeix a la localització i recopilació del patrimoni audiovisual valencià, amb especial interés en els films realitzats durant el període mut, on el volum de les pèrdues està documentat com molt important. No obstant això, siga com siga la seua procedència, és tractat amb idèntica cura i estudiat amb vista a una eventual transferència a suport de seguretat o safety. Igualment, films en suport safety de realització més recent o produccions estrangeres són valorats sota paràmetres de raresa o nombre de còpies existents en altres arxius, i sotmesos a un procés de digitalització si escau.
 
En 2015 rellancem aquesta iniciativa de localització i salvaguarda, dirigida a totes aquelles persones, empreses o institucions que posseïren pel·lícules, inflamables o no, perquè siguen partícips de la construcció i salvaguarda del patrimoni audiovisual valencià.
 
Les pel·lícules amateur en xicotets formats constitueixen una part importantíssima dels fons audiovisuals recopilats per l'arxiu. Imatges de reunions familiars, festes locals (enllaç a “Imatges indultades”), esdeveniments esportius, culturals i socials, construcció de monuments, episodis dramàtics com les riuades, entre altres, conformen la història i la memòria col·lectiva de la Comunitat Valenciana durant el temps en què ni la televisió ni les xarxes socials s'havien erigit en testimonis i difusors de la cotidianeidad.

Nombrosos investigadors, documentalistes, docents i estudiants han basat els seus treballs en el visionat d'aquestes pel·lícules, que els han sigut d'incalculable ajuda per a valorar els canvis que s'han produït en la fisonomia de la Comunitat Valenciana al llarg dels anys. D'igual manera, és essencial recuperar la maquinària que va fer possible la realització d'aquests films i la seua difusió, element indispensable per a escriure i descriure de manera rigorosa la història i evolució de la indústria audiovisual.

Restauració

Per què restaurem?

La finalitat que persegueix l'IVC amb les seues restauracions és la d'assegurar la salvaguarda i l'accés del públic a aquelles obres pertanyents al patrimoni audiovisual valencià que, ja siga per la degradació dels seus suports o l'alteració del seu contingut, requerisquen d'aquesta mena d'intervencions.

La fragilitat físic-química inherent als suports audiovisuals i les lesions, alteracions i manipulacions al fet que el seu ús les sotmet, fan necessària en molts casos la restauració de les pel·lícules per a assegurar la seua conservació a llarg termini.

La inexorable degradació química dels suports cinematogràfics configura dos grans grups de materials que exigeixen ser reproduïts sobre nous suports més estables: aquests grups són els suports de nitrocel·lulosa o "nitrats" i els afectats per la "síndrome del vinagre".

Per part seua, l'ús i l'explotació de les pel·lícules implica múltiples lesions, pot desordenar les imatges o provocar la pèrdua de fragments i fins i tot la destrucció total de les còpies.

El procés de restauració implica per tant una intervenció molt delicada sobre el film que persegueix restituir les característiques de la pel·lícula tal com va ser presentada en el moment de la seua estrena: el color, el so, el format d'imatge, els intertítulos, la integritat de l'obra i el seu correcte muntatge… i reproduir tals característiques sobre suports que permeten de nou la seua projecció o difusió en els mateixos mitjans i condicions per a les quals va ser creada l'obra.

La reconstrucció de tots aquests trets exigeix una meticulosa investigació sobre els continguts, la producció i la història de cada pel·lícula, a més de l'anàlisi i comparació dels materials subsistents, que fa de la restauració un laboriós procés filològic a més de tècnic.

La col·laboració de l'IVC amb altres filmoteques

En la seua política de conservació i recuperació del patrimoni audiovisual valencià, l'IVC centra el seu esforç restaurador en els fons del seu arxiu i es beneficia de l'esperit de col·laboració que presideix les relacions entre les filmoteques, molt especialment entre les de l'Estat espanyol, i que en l'àmbit internacional és impulsat per la FIAF (Federació Internacional d'Arxius Fílmics) i la ACE (Associació de Cinemateques Europees). La Filmoteca de l'IVC participa en diversos projectes de restauració o de consolidació de la conservació i gràcies a aquestes col·laboracions ha pogut recopilar la filmografia de la productora valenciana Films H.B. Cuesta i la del cineasta Luis García Berlanga. Així mateix, ha aportat els seus fons a projectes d'altres filmoteques de tot el món.

Conservació

El procés de conservació

Garantir la correcta conservació dels fons a llarg termini és una de les tasques essencials de l'arxiu. Aquest procés comença amb l'estudi de les característiques físiques i químiques dels materials conforme arriben a l'arxiu i l'anàlisi de les lesions i degradació que presenten per a determinar el seu estat físic, necessitats de conservació i les seues condicions d'ús. A tenor d'aquestes conclusions, es preparen els materials bé per al seu emmagatzematge a llarg termini, bé per a la seua reproducció i restauració. 

La minuciosa inspecció dels materials durant aquest procés és també el punt de partida per a la identificació de l'obra i la comprovació de la seua integritat, tasques que sovint impliquen complexes investigacions historiogràfiques i filològiques.

Les instal·lacions de conservació

Des de 1995, l'arxiu fílmic compta amb un edifici especialment dissenyat per a l'acompliment de les seues funcions que ha reportat una gran millora en les condicions de conservació del patrimoni audiovisual valencià. Aquest edifici va ser obra de l'arquitecte Juan José Estellés i està situat al Parc Tecnològic de València, a Paterna.

L'arxiu del compte amb uns magatzems que ens permeten mantindre d'una manera estable les condicions d'humitat, temperatura i renovació de l'aire adequades per a cada tipus de material (negatius, còpies estàndard, emulsions de color i blanc i negre, suports de nitrocel·lulosa o de seguretat…) i que segueixen les recomanacions de preservació i emmagatzematge de la Comissió Tècnica de la FIAF.

A causa del creixent volum dels nostres fons, es va fer necessària una ampliació projectada per l'arquitecte Carlos Navarro Rodero, de la qual ja es va executar una primera fase l'any 2009.

Aquesta ampliació va dotar a l'arxiu de dues noves cambres de conservació. Una d'elles està destinada a la salvaguarda de les pel·lícules afectades per la “síndrome del vinagre”, les quals han de romandre aïllades de la resta de materials ja que l'alliberament de l'àcid acètic que contenen desencadena aquest mateix procés en les quals estan en el seu entorn per contaminació ambiental.

Aquestes obres van servir també per a millorar les condicions de la sala de repàs, on es treballa amb les pel·lícules i que alberga l'equipament essencial per a la inspecció i intervenció sobre aquests materials: movioles, taules de repàs, màquina de neteja per ultrasons, telecine, magnetoscopis, escàners 4K per a passos estrets (8mm, Super mm, 9,5 mm i 16 mm) i edició no lineal.
culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Audiovisuals i Cinematografia

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Tel. 963 539 300
audiovisual_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info