PAULO ROCHA ESSENCIAL

La Filmoteca programa cinc pel·lícules, en noves restauracions digitals, que recorren tres de les diverses etapes de la filmografia de Paulo Rocha, pare del Novo * Portugués i un dels grans referents de la cinematografia lusitana i mundial.

Los verdes años (1963) és la seua primera pel·lícula, un desolador relat de joventut marcat pel difícil encaix de dos emigrants rurals en el paisatge urbanístic. Aquesta primera etapa és la més pròxima al realisme, però un realisme estilitzat amb ecos d'Antonioni i Pasolini. En ella s'inscriu també la imprescindible Mudar de vida (1966), que narra un trajecte invers a l'anterior: ací el protagonista torna al seu lloc d'origen, a la platja de Foradouro. La pel·lícula combina el relat de ficció amb les imatges quasi documentals del dur treball dels pescadors de la regió, mostrades a través d'una bellíssima fotografia. Rocha va tardar trenta anys a tornar a Foradouro per a filmar la que degué ser la seua tercera pel·lícula. El río de oro (1998) té en comú amb el cinema dels seus inicis els paisatges rurals i la presència de la cultura popular mesclada amb el melodrama. Però en aqueixes més de tres dècades que separen Mudar de vida i El río de oro, el seu cinema havia canviat de rumb. Per això El río de oro és una pel·lícula heterodoxa, embruixada per forces tel·lúriques i mitològiques.

Entre totes dues etapes se situa La isla de los amores (1982), considerada per Manoel de Oliveira com “la més bella pel·lícula del cinema portugués”. Completament allunyada del realisme dels seus primers títols, la seua posada en escena evoluciona cap a aqueix altre pol de la modernitat cinematogràfica que es basa en la teatralitat i en l'artifici. Una obra operística en la qual els elements mítics i els històrics es donen la mà per a descriure les passions i els duels amorosos d'un personatge de vida fascinant, Wenceslau de Moraes, els passos del qual segueix Rocha també en el documental La isla de Moraes (1984).