VALÈNCIA NEGRA: FEMMES FATALES

Elegants i sofisticades, seria injust reduir les femmes fatales a la seua bellesa quan en realitat són el motor principal de múltiples històries criminals. També resultaria peresós que no les entenguérem quan moltes vegades actuen carregades de raó. No té sentit que Gene Tierney sembre l'horror quan el seu atractiu marit a penes la toca en Leave Her to Heaven? Pot Lana Turner resistir-se a l'aventurer John Garfield en The Postman Always Rings Twice quan el seu marit panxut no veu més enllà de la seua gasolinera?Una important transformació ocorreria amb estes figures en el cinema dels noranta. Posats a mostrar epidermis, a ressaltar el seu erotisme, tant John Dahl com Dennis Hopper opten per la democràcia de cossos: homes i dones es despullen abans del pacte tenebrós. The Hot Spot és una posada al dia exemplar del cinema clàssic: cap paraula sobra en els llavis ardents de Virginia Madsen i Don Johnson. Sent menuda com una nina, Linda Fiorentino resulta la més letal en The Last Seduction, perquè és qui millor coneix l’entramat d'una bona història i maneja al seu gust la psicologia de la resta de personatges.

Arribats a la dotzena edició del festival València Negra, en col·laboració amb La Filmoteca de l’IVC, ens preguntem sobre l'essència del cinema negre: eixe ambient poc saludable, contaminat de fum i ambició, que, com veurem en este quartet de pel·lícules, podria semblar totalment emmetzinat si no fora per les dones fatals.

Daniel Gascó, crític cinematogràfic