BILLY WILDER

La retrospectiva, que es desenvoluparà al llarg de tot l'any, comença el dissabte 17 de gener amb El crepúsculo de los dioses (1950), una de les seues pel·lícules més emblemàtiques, i posteriorment es remunta al seu treball com a guionista en els anys 30 a Alemanya, a la seua òpera prima com a director a França —Curvas peligrosas (1933)— i al seu prolífic treball com a guionista, ja als EUA, per a cineastes de la talla d'Ernest Lubitsch, Mitchell Leisen o Howard Hawks. En 1942 realitza la seua primera pel·lícula a Hollywood, El mayor y la menor (1942), que marcaria l'inici d'una extraordinària filmografia com a director.

Com a anteriors cicles “Nosferatu”, la retrospectiva s'acompanya del llibre col·lectiu Billy Wilder. Anatomia de un genio (Donostia Kultura, 2026). Ha sigut coordinat per Luis Alegre, que resumix així la versatilitat i rellevància de Wilder:

"Billy Wilder ocupa un lloc d'honor en l'imaginari i l'educació sentimental dels aficionats al cinema de tot el món. El seu talent i fantàstica versatilitat li van permetre espantar qualsevol etiqueta i aportar obres clau en gèneres molt diversos: el cinema negre (Perdición, 1944), la comèdia (Con faldas y a lo loco, 1959), el drama (El crepúsculo de los dioses), el cinema bèl·lic (Berlín Occidente, 1948), el romàntic (Ariane, 1957), el d'intriga (La vida privada de Sherlock Holmes, 1970), el de judicis (Testigo de cargo, 1957), el de periodistes (Primera plana, 1974), o eixa classe de pel·lícules que no tenen gènere perquè són com la vida (El apartamento, 1960). Italo Calvino sostenia que un clàssic és aquell que mai acaba de dir el que ha de dir. Billy Wilder s'ajusta molt bé a eixa definició: un fora de sèrie que sempre ens reserva alguna sorpresa sobre nosaltres mateixos".