FILMOTECA D'ESTIU 2026: UN RIU DE CINEMA

L’antic Túria acull cada mes d’agost, des de fa vint-i-set anys, el cinema a l’aire lliure de la Filmoteca Valenciana. Per això, en la present edició li retem homenatge amb un cicle protagonitzat per rius. Perquè cinemes fluvials no n’hi ha molts, però la presència –física i simbòlica– dels rius en el cinema sí ha donat molt de joc. Este cicle és l’excusa estival perfecta per a reunir una selecció de grans pel·lícules que recorren bona part de la història del cinema, des de 1934 fins a 2025.

L’Atalante, de Jean Vigo, és cronològicament la més antiga d’elles, però continua considerant-se la pedra angular del cinema modern i un cim no sols del realisme poètic, sinó de l’art cinematogràfic. Com Vigo, Jean Renoir es va avançar diversos anys a la modernitat fílmica en El río. La pel·lícula té una trama principal de tall clàssic que Renoir abandona en diverses ocasions per a introduir escenes de caràcter documental que retraten la vida i els rituals dels habitants a la vora del Ganges. Tot això filmat en un Technicolor enlluernador. No podien faltar dos títols de l’edat daurada de Hollywood, la magnífica pel·lícula d’aventures La reina d’Àfrica, amb interpretacions inoblidables de Katharine Hepburn i Humprey Bogart, i el clàssic de culte La noche del cazador. L’única pel·lícula dirigida per Charles Laughton és una faula sinistra en la qual el riu coprotagonitza una de les seqüències més memorables mai filmades. Estan programats també dos títols mítics dels setanta que tenen en comú, a més de la travessia fluvial, la denúncia subjacent de l’imperialisme: Aguirre, la cólera de Dios, de Werner Herzog, i l’última versió de la monumental Apocalypse Now de Coppola. A totes estes pel·lícules imprescindibles se sumen El agua, de l’alacantina Elena López Riera, i Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, travessades pel realisme màgic i una atmosfera enigmàtica. La selecció inclou dos curtmetratges de producció valenciana: 3/105, d’Avelina Prat, i Lleó, d’Alba Just.