CENTENARI RAFAEL AZCONA

Per a explicar el paper essencial que ha jugat en la nostra història i cultura bastaria amb posar la llista enlluernadora de la seua llarguíssima filmografia i els cineastes amb qui va col·laborar: Luis García Berlanga, Marco Ferreri, Carlos Saura, Fernando Trueba, José Luis García Sánchez, Pedro OIea o José Luis Cuerda, entre altres. Per a l'ocasió, reunim alguns títols imprescindibles que donen la mesura del seu enorme talent.

Azcona i Berlanga ens van regalar onze grans films, dels quals arrepleguem dos obres mestres del cinema: Plácido (1961) i El verdugo (1963). El seu ampli treball amb Saura va demostrar que l'humor negre i el realisme costumista elevat a sàtira social en els quals va ser mestre no li van impedir abordar relats altament metafòrics, simbòlics i surrealistes, dels quals Ana y los lobos (1973) és un perfecte exemple, com també ho és El anacoreta (1976), de Juan Esterlich.

Azcona va debutar al cinema en 1958, adaptant la seua pròpia novel·la, El pisito, extraordinari film dirigit per Marco Ferreri que serà objecte d'un seminari al novembre, amb diverses xarrades i col·loquis. Què seria del cinema espanyol sense Rafael Azcona!