MOSTRA DE VALÈNCIA - FOCUS YOUSSEF CHAHINE

En la seua prolífica carrera, composta per més de quaranta títols al llarg de sis dècades, Chahine va reflectir les convulsions de la societat egípcia des de l’ocupació britànica a la caiguda de la monarquia i el règim de Nasser, passant per l’auge de l’islamisme polític i la canviant relació entre el món àrab i Occident. Els set llargmetratges que conformen el cicle —sis d’ells recentment restaurats— permeten recórrer les diverses etapes de la seua filmografia. Amb Duelo en el valle (1954), Duelo en los muelles (1956) i Estación central (1958), Chahine pinta un gran fresc de l’Egipte dels anys cinquanta disfressat de noir. El alba de un nuevo día (1964) és un melodrama alhora íntim i polític, amb ecos de Douglas Sirk i de Rossellini, en el qual reflectix la situació de les dones. Per part seua, El retorno del hijo pródigo (1976) es presenta com una al·legoria política sobre la fractura social d’Egipte en forma de musical. Una historia egipcia (1982) és una de de les quatre pel·lícules autobiogràfiques de la seua filmografia. I El destino (1997), una de les millors mostres del cinema històric cultivat pel cineasta. Centrada en la figura de Averroes, és una oda a la tolerància i la raó en temps de radicalització del terrorisme islàmic. La seua heterodoxa trajectòria, amb referents tan diversos com el cinema de Hollywood i el Neorealisme, reflectix una sensibilitat cosmopolita i humanista, a més d’un marcat interés per la història i la realitat del seu entorn.