Gregorio "Gori" Muñoz, pintor y escenògraf

GREGORIO MUÑOZ MONTORO (VALÈNCIA, 1906 - BUENOS AIRES, 1978)

Compra realitzada l'any 1990

• Fotografies, cartes i retalls de premsa relacionats amb la seua activitat professional, especialment de la realitzada en Argentina.
• Dibuixos i aquarel·les originals amb esbossos d'algunes de les seues escenografies, tant per a teatre com per a cinema.

Carrera professional

Director artístic. Va desenvolupar pràcticament tota la seua carrera a Argentina, país a què va arribar després del seu exili d'Espanya al finalitzar la Guerra Civil. Durant la república va realitzar treballs d'il·lustració i decoració, col·laborant amb Josep Renau i Salvador Alarma (escenògraf del Liceu de Barcelona).

El seu treball d'escenògraf fue de vital importància en l'evolució del cine argentí, en el que va introduir diverses innovacions tècniques, procedents de la seua formació europea (havia estat becat a França, Holanda i Bèlgica), que van modificar al seu torn la tradicional forma d'il·luminar dels operadors argentins, i van contribuir a millorar la qualitat del so. En totes les seues pel·lícules està presente un accentuat sentit de l'espectacle, i una gran riquesa de detalls, desconeguts fins llavors en les produccions argentines.

Després de la seua primera pel·lícula, Canción de cuna (Gregorio Martínez Sierra, 1941), ha treballat amb tots els directors importants del cine argentí: amb Luis Saslavsky en La dama duende (1945), El abanico de Lady Windermere (1948), Las ratas (1962), etc.; amb Luis Cèsar Amadori en Alma fuerte (1949), Nacha regules (1950), La de los ojos color del tiempo (1952), Amor prohibido (1958), etc.; amb Leopoldo Torre Nilsson en En cuerpo y alma (1953) y El protegido (1956); amb Lucas Demare, en Los isleros (1951), Detrás de un largo muro (1958), Hijos de hombre (1960).

A més de la seua activitat cinematogràfica, va desenvolupar una àmplia labor en el camp teatral.

Historia del cine valenciano, Levante EMV