FRESAS SALVAJES
(SMULTRONSTÄLLET)

Un ancià professor viatja al sud de Suècia junt amb la seua nora per a rebre un homenatge pels seus serveis a la ciència. Durant el trajecte, rememora diferents episodis de la seua vida.
> "El passat del protagonista il·lumina, epifànicament, el seu moment present [...]. Estructurat al voltant d'un desplaçament espacial –el viatge amb cotxe– el film és també un itinerari interior cap al seu passat. Es tracta, sens dubte, d'una de les obres majors del cineasta. La perfecta coherència del seu sistema simbòlic només pot trobar parangó en certs films de l'expressionisme alemany (pense en alguns títols de Murnau). Tot està íntimament connectat: el rellotge sense manetes del somni de Borg es troba després entre els records personals de la seua quasi centenària mare. L'absència de temps remet a la presència de la mort (en el seu somni, Borg es veu a si mateix tancat en un taüt), igual que la permanència del racó de les maduixes convoca la immediata aparició d'una jove autoestopista, viu retrat de Sara, la cosina que, antany, va ser impossible amor de l'ancià. Les maduixes marquen així la continuïtat del desig en el moment present, l'afirmació de la vida quan aquesta es va extingint” Juan Miguel Company