ÉL

Francisco és un home ric, religiós i verge. La seua fascinació per una dona que coneix a l’església el portarà al deliri i l’obsessió. “Un dels melodrames més brillants de la filmografia de Buñuel, en el qual va retratar l'infern d'un gelós compulsiu. Perquè resultara convincent va fer coincidir l'estructura narrativa de la pel·lícula amb el fluir del pensament, servint-se del flashback amb una mestria que François Truffaut va jutjar insuperable. A això va afegir en la posada en escena imatges íntimes provinents de les seues obsessions i aprenentatges surrealistes […]: cordes, pianos, cures o bicicletes, [així com] la presència obsessiva, erotitzada i fetitxista de peus, cames i sabates de taló.” AMPARO MARTÍNEZ HERRANZ, en Luis Buñuel, Donostia Kultura, 2020.