2046

Un escriptor creia escriure sobre el futur, però en realitat era el passat. En la seua novel·la, un misteriós tren eixia de tant en tant en direcció a l'any 2046. Tots els que pujaven a ell ho feien amb el mateix propòsit: recobrar els records perduts. Es deia que en 2046 res canviava. Ningú sabia amb certesa si això era veritat, perquè cap de les persones que van viatjar va tornar mai. Amb una excepció. Ell va estar allí. Va marxar voluntàriament. Volia canviar.

> Preqüela de Deseando amar, que seria com un capítol perdut de la història contada en 2046. Tan melancòlica i hipnòtica com aquella, la seua estructura respon més a una composició musical o poètica que a una narració basada en la continuïtat.