FORASTERA

Catalina veurà com les seues vacances queden trastocades dramàticament arran de la mort de la seua àvia, que només ella presencia. Un gest casual —vestir les peces de la difunta— es convertirà en la porta d'entrada a un món fantasmagòric que li portarà a ocupar literal i figuradament l'espai deixat per l'àvia.

> "Un exercici magistral, que situa cara a cara el eros i el thanatos, on el coming of age adolescent estival i el seu despertar sexual es donen la mà amb el mortuori i crepuscular, permetent que els dos universos coexistisquen en paral·lel". Felipe Rodríguez Torres, Caimán Cuadernos de Cine