SANGRE Y ARENA

Juan Gallardo desitja des de xiquet ser torero i aconseguix convertir-se en una gran figura. Es casa amb Carmen, la seua amiga de la infància, però s'enamora de la viuda d'un diplomàtic, una sofisticada dona de món amb la qual inicia una relació.

> En 1916 Vicente Blasco Ibáñez decidix adaptar per al cinema la seua novel·la Sang i arena (publicada en 1908), i assumix per primera i única vegada tasques de producció i direcció cinematogràfiques. La pel·lícula va tindre molt d'èxit a Espanya i va exercir una gran influència al cinema espanyol dels anys següents. La restauració es va realitzar en 1996 a partir dels fragments que conservaven la Filmoteca Valenciana i el Národní Filmovy Archiv de la República Txeca. Encara que incompleta, és la còpia més llarga possible de l'única pel·lícula dirigida per l'escriptor valencià més universal.