EL DESIERTO ROJO
(IL DESERTO ROSSO)

Després de patir un greu accident de cotxe, una dona comença a percebre la ciutat en què viu com un desert tant en el pla físic com en el de les relacions personals.
> Antonioni fa un ús dramàtic i psicològic del color, aconseguint a través d'ell inscriure una espècie de neurosi en el paisatge modern. Interrogat sobre el seu ús del color per a evocar la ruïna ecològica i el renaixement, el cineasta va respondre: “donar per descomptat el final dels boscos; convertir allò ple en una cosa buida; sotmetre aquesta vella realitat, descolorint-la, a una nova, una nova realitat que és igual de suggeridora, ¿no és açò el que ha estat succeint ací durant anys, en un flux que mai es deté?”.